Festoval PhotOn

83 anys intensos. Ni el càncer que el va aclaparar durant els últims anys va mitigar les seues ganes de viure i de contar-ho, ja siga amb fotografies, vídeos, llibres o últimament amb la paraula “en línia”, amb la qual fins als últims moments de la seua vida va revolucionar les xarxes socials contant les seues històries, parlant de l’actualitat o impartint classes mestres. Viatger incansable, va ser el primer reporter que va ascendir a Sierra Maestra durant la revolució cubana al desembre del 1957. Va romandre quatre mesos convivint sobretot amb Fidel Castro, ja que en aquell moment el Che no era més que un dels cent guerrillers que el seguien. El treball fotogràfic que va realitzar, una vegada revelats els negatius per ell mateix, el va passar cosit en unes sinagües d’una dona: 50 folis i 2.000 negatius fins a Miami, i així va evitar la censura de Batista. Este treball fotogràfic va estar publicat durant tres setmanes seguides en Paris Matx. “Cal intentar parlar amb una màquina de fotos”, explicava als assistents a les seues conferències. També li agradava diferenciar el fotògraf de premsa del fotoperiodista; deia dels primers que eren com notaris dels textos, mentres que els segons narren una informació en fotos; en este cas, la càmera substituïx la màquina d’escriure o l’ordinador. En el setge de Sarajevo, i a causa dels seus problemes pulmonars, es va adonar que eixe era el seu últim reportatge d’acció, però la seua activitat periodística no va cessar ni en els moments pitjors del càncer. En els últims anys en el seu blog, Twitter o qualsevol mitjà de comunicació el va convertir en un periodista 2.0 seguit per multitud d’incondicionals dels seus reportatges i articles d’opinió. Periodista en tots els seus vessants durant més de 65 anys i sense casar-se mai amb cap poder. Va ser corresponsal en Orient Mitjà i l’Índia, director del programa A toda plana de Televisió Espanyola, director de l’edició espanyola de Playboy, creador i director de Los aventureros en Ràdio Nacional, mensual amb dos edicions, espanyola i anglesa. Va realitzar la sèrie Robinson en África per a TV2: un periple de 20.000 quilòmetres, 112 dies i 11 països amb les seues filles Bárbara i Anne Isabelle, de 15 i 14 anys, de protagonistes. A més de treballar en Life i Paris Matx, va col·laborar en desenes de diaris i revistes. Entre la dotzena de títols publicats podem trobar: Fidel Castro, Nasser, El último faraón, Escrito en carne i les seues memòries, Hasta aquí hemos llegado. “La meua passió és el periodisme, en qualsevol de les seues facetes”. Esta frase definix Enrique Meneses. A part de paraules imprescindibles en tota relació humana, encara que a vegades estranyes per a alguns, com ara humilitat, generositat i bondat.