Exposició

Dones fotògrafes en la col·lecció de l’IVAM

data d’inauguració

08 Març 2014

data de clausura

04 Maig 2014

En el segle XX, les fotògrafes van ser partícips de totes les àrees de l’avantguarda, entre les quals la fotografia. Algunes d’estes van estudiar noves tècniques en la Bauhaus o van freqüentar els surrealistes i van crear imatges oníriques que reflectien la percepció i experiència femenines. Una fotògrafa formada en la Bauhaus, com Grete Stern, va usar la tècnica del fotomuntatge per a manipular i combinar imatges de distintes fonts. La seua obra va augurar les fantasies feministes del final del segle XX amb la sèrie Somnis. D’altra banda, dones com Dorothea Lange o Cristina García Rodero són destacades fotògrafes documentals que van emprendre viatges fins a zones remotes per a fotografiar la pobresa, els pobles indígenes, proporcionant-los dignitat amb l’esperança de canviar les seues condicions de vida. Dorothea Lange realitza emotives fotografies que són esglaiadors documents de les terribles condicions de vida durant la Depressió nord-americana en àrees rurals on els xiquets passaven fam i les seues demacrades  mares a penes podien vestir-los. Cristina García Rodero és una de les fotògrafes espanyoles amb major reconeixement, Premi Nacional de Fotografia en 1996, és coneguda per les seues instantànies de festes tradicionals populars –tant paganes com religioses– a Espanya, Europa, Llatinoamèrica i, en especial, a Haití, on va passar anys investigant i documentant els intensos rituals de vudú. En l’altre extrem de l’espectre es troben totes eixes fotògrafes que van optar per prestar atenció al món interior subjectiu en compte del món objectiu circumdant. Ambdós grups van realitzar obres que van ser no sols tècnicament avançades, sinó que es van atrevir a explorar nous territoris de la ment i les emocions. Una de les pioneres va ser Claude Cahun, que va realitzar esquizofrèniques imatges dobles de si mateixa mirant-se en un espill i va experimentar amb altres mètodes de distanciament. També és del màxim interés la fotografia de Diane Arbus, amb els seus retrats de personatges marginals. L’alienació i el distanciament són el comú denominador de les fotografies d’Arbus, que se servixen de la psicologia per a entrar en el pertorbador món interior dels seus retratats. La mostra ens acosta també al procés de creació d’Eva Lootz, Cristina Lucas o Cristina Iglesias, i la definitiva i radical manera de tractar la fotografia de Carmen Calvo, Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 2013, amb les seues màscares, el seu esperit inquietant i la superposició de tècniques. Estudiant les fotògrafes, es troba en estes dones una valentia i voluntat extraordinàries a l’hora d’assumir riscos i avançar per camins desconeguts, exposant tant les pors i les ansietats com les possibilitats de les dones mentres trenquen vells tabús i exigixen una autèntica autonomia. S’ha escrit molt sobre la “mirada masculina” que cosifica les dones, però ens preguntem si hi ha la “mirada femenina”. Si existix, està basada en una capacitat per a emfatitzar i comunicar les subtileses de la intimitat i l’emoció que tradicionalment s’han associat amb la capacitat de la dona per a mirar en les profunditats més que en les superfícies de les coses. Transcendint els turments i traumes personals, les fotògrafes ens brinden imatges que són psicològicament inquisitives i tècnicament sofisticades.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram