Exposició

De Picasso a Jeff Koons. L’artista com a joier

data d’inauguració

04 Desembre 2012

data de clausura

17 Febrer 2013

És joieria, però davant dels meus ulls, és principalment art. I ací em trobe, proposant una narrativa diferent sobre la joieria, que no té res a veure amb la lluentor de les pàgines de les revistes de moda. És la història d’alguns artistes de renom, hòmens i dones, que es van interessar per esta aventura inspirats per l’amor a una dona, pel repte o simplement per l’interés en este mitjà d’expressió particular. La meua passió per la joieria artística va nàixer el dia en què el meu marit, escultor, Bernar Venet, s’entretenia enrotllant una fina tira platejada al voltant del meu dit anular esquerre per a fer-me un anell de boda. Este primer gest, tan emotiu per la seua espontaneïtat, em va impactar molt. Em va permetre descobrir l’univers a penes conegut d’obres d’art tan singulars i valuoses. Precioses per la seua raresa, però també pel contingut simbòlic que sovint es troba en l’origen de la seua creació. Una peça es pot crear com si fóra única o com una edició de diversos exemplars (normalment entre 8 i 12), però de vegades es dissenyen pensant en una persona en particular. Picasso arreplegava pedretes en la platja i després les pintava com si foren joies per a Dora Maar. Va gravar el retrat de Marie Thérèse sobre peces d’ossos. Giacometti feia botons per a la seua amiga Elsa Schiaparelli i després els transformava en agulles de pit per als seus amics més pròxims. Frank Stella, com a mostra d’amistat, em va regalar un collar únic de titani abans d’acceptar un treball sobre una xicoteta edició d’anells d’or espectaculars. Germana Matta em va contar com el mateix Roberto va posar cuidadosament una peça de joieria al voltant del seu coll… Estes anècdotes mostren l’especificitat d’estos objectes que combinen una història personal amb la història de l’art. Són molts els exemples, i estes minúscules obres d’art també li donen a l’artista l’oportunitat de posar a prova la seua capacitat pràctica per a fer front a complicacions inesperades. Hui, després de 25 anys d’investigació i col·lecció, tinc al voltant de 130 xicotetes peces d’art que es poden portar en la monyica, en el coll o en els dits. Quan seleccione una de les peces de la meua col·lecció per a una ocasió especial, sempre sent una sensibilitat extrema perquè les sent molt prop de mi, per la seua relació íntima amb l’art. Em puc posar un Takis en la monyica, o veure’m reflectida en un Kapoor penjat del meu coll; quan me’ls pose, permet que altres persones els vegen, i, d’alguna manera, és un plaer sentir-me com una abanderada. Sovint em trobe amb dones i hòmens, col·leccionistes o distribuïdors, que compartixen la meua afició per les joies de disseny. Traslladarem les nostres obres úniques de país en país! A Londres, una riquesa de coneixement en l’equip del matrimoni Martine i Didier Haspeslagh en Didier Antiques, i la passió per les noves col·laboracions que es poden trobar amb Elisabetta Cipriani i Louisa Guinness en les seues galeries epònimes; a Milà, la inestimable ajuda i el consell de GianCarlo Montebello que ha treballat íntimament amb grans artistes: Man Ray, Fontana, Arnaldo i Gio Pomodoro, Niki de Saint Phalle, entre d’altres; a Verona, Marina Ruggieri; o, a París, Esther de Beaucé de miniMasterpiece que en l’actualitat treballa estretament amb artistes contemporanis en xicotetes edicions: Arman, Rebecca Horn, Jannis Kounellis, Pol Bury, François Morellet i Lee Ufan, per citar-ne alguns. Per descomptat, no podria oblidar el conegut i encantador establiment Grassy a Madrid, on han realitzat un treball excepcional amb Antony Car i edicions amb Blanca Muñoz. La història de la col·lecció que es presenta en l’IVAM és fruit de la meua amistat amb tants artistes. DIANE VENET

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram