Exposició

David SEYMOUR “CHIM”

data d'obertura

27 Febrer 2003

data de clausura

13 Abril 2003

David Szymin naix el 20 de novembre de 1911 a Varsòvia, fill de Benjamin Szymin, un important editor polonés de llibres sobre temes hebreus. El 1929 va començar els seus estudis d’arts gràfiques i fotografia a l’Akademie der Graphischen und Buch Künste de Leipzig, a Alemanya, on s’especialitza en les noves tècniques d’impressió d’imatges en color. El 1931 es trasllada a París per ampliar els seus coneixements de física i química a la Sorbonne. Els problemes polítics que es desenvolupen a Polònia en aquells anys afectes notablement els negocis de son pare i gràcies a David Rappaport, fundador de l’agència Rap, que li proporciona el 1932 la seua primera cambra fotogràfica de 35 mm i li aconsella que comence a realitzar fotografies, es converteix en David Seymour, el fotògraf que firmarà els seus treballs amb el nom de Chim, una abreviatura fonètica francesa del seu cognom polonés. Comença a col·laborar amb revistes com Vu, Regards, Ce Soir, La Vie Ouvrière…, viatjant per tot Europa per a copsar amb la seua mirada les situacions més significatives d’una societat que està protagonitzant uns esdeveniments que han marcat gran part de la història del segle XX. El 1935 fotografia Romain Rolland, André Malraux, i participa en el Congrés per a la defensa de la cultura a París. El seu interés pels diferents moviments socials el porten el 1936 a desplaçar-se a Espanya per a cobrir el desenvolupament de la guerra civil, on fa un dels seus millors reportatges amb les fotografies de la situació de la població civil. Viatja per l’Àfrica del nord i Txecoslovàquia, el 1939 emigra als Estats Units i comença una sèrie de reportatges sobre els refugiats espanyols a Mèxic. El 1940 instal·la el seu estudi a Nova York i aconsegueix la nacionalitat nord-americana el 1942. Ingressa com a voluntari a l’Armada, on serveix com a reconegut fotògraf fins al seu llicenciament el 1945 com a tinent. Continua els seus viatges per Europa, Israel i Egipte, fotografiant els ambients dels països en guerra, però també, i amb una gran mestria, els seus costums, les seues cerimònies. Les persones il·lustres són tractades amb la mateixa intensitat que els xiquets o altres persones anònimes que van conformant un especial àlbum d’aquest compromés gran fotògraf. El 1947, juntament amb con Robert Capa, Henri Cartier-Bresson i George Rodger, funda l’agencia cooperativa Magnum-Photos amb la intenció de vetllar pels interessos dels fotògrafs i controlar la publicació dels seus treballs, no només en l’àmbit tècnic o professional, sinó en aquells mitjans de comunicació que estiguen més a prop de les seues idees polítiques. El 1948, la UNESCO li encarrega un llibre sobre la situació dels xiquets a Europa després de la guerra. Una sèrie sobre xiquets perduts, mutilats o malalts, comprometent-se de tal manera que, a pesar de ser solter, adopta molts xiquets que educa i als quals els aconsegueix una nova casa a través dels seus amics. De 1954 a 1956 és el president de Magnum-Photos, càrrec que compagina amb els seus treballs com a fotògraf, fins que mor d’una bala mentre realitzava un reportatge al Canal de Suez el 10 de novembre de 1956, pocs dies després d’arribar a l’armistici en aquella guerra. L’exposició, organitzada conjuntament amb Magnum-Photos, reuneix una selecció de 148 fotografies, reproduïdes en un catàleg amb textos de Ramón Esparza, Henri Cartier-Bresson, John G. Morris, Josep Vicent Monzó i una introducció especial escrita per Eileen Shneiderman i Ben Shneiderman, germana i nebot de l’autor.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram