Darryl Pottorf

Experiments en conseqüència

Exposició

Darryl Pottorf va nàixer a Cincinnati (Ohio, EUA) el 1952. A l’edat de 14 anys es va traslladar a Fort Myers, on son pare va arribar a ser un dels constructors més influents. A l’estiu de 1972 va realitzar el seu primer viatge a Europa, concretament a Florència, ciutat a la qual tornaria quatre anys més tard, però esta vegada formant part d’un programa especialitzat d’estudi organitzat per la Florida State University. Allí va aprofitar les biblioteques de les universitats de Harvard i Stanford de Florència i va estudiar història de l’arquitectura en les ruïnes etrusques; va viatjar contínuament a altres països de la “vella Europa” i va acumular un bagatge cultural i un repertori de formes que van ser l’origen de la seua iconografia personal. Va ser també ajudant del Dr. Fred Licht, un prestigiós historiador de l’art que treballava en aquella època en el seu llibre Goya: The Origins of the Modern Temper. El 1978, de tornada a Florida, va trobar treball amb el grup Theatre Associates, a l’Arcade Theater de Fort Myers. El seu primer encàrrec va ser la producció escenogràfica per a Lady in the Dark, un musical de Kurt Weill. Impressionats amb el seu treball, el teatre el va contractar com a escenògraf. El 1980 va realitzar un curs de gravat i estampació a l’Edison Community College. Un dels seus professors, Bob Petersen, havia sigut ajudant de Robert Rauschenberg durant deu anys. En aquella època, Rauschenberg estava treballant en una edició de litografies amb l’escriptor William Burroughs, American Pewter with Burroughs, en l’estudi de l’Edison Community College. Petersen li va demanar a Pottorf que els ajudara, i de llavors data l’inici de l’intercanvi d’idees entre Darryl i Rauschenberg, una col·laboració que duraria anys. Quan parla de la influència de Rauschenberg, Pottorf diu: “Rauschenberg obri les finestres del món […] l’amistat, els viatges, l’experiència van enriquir el meu art i la meua vida. Al llarg dels anys hem tingut un gran intercanvi d’idees. Em sentia agraït per haver tingut el mateix intercanvi que alguns dels artistes de més talent com Jasper Johns, Cy Twombly, Brice Marden i Dorothea Rockburn.” En un primer moment, Pottorf va realitzar unes grans composicions en què va introduir el color i el collage de distints materials, anomenades simplement Constructions (Construccions). El 1982 va celebrar la seua primera exposició, Pottorf and Vitkosky. New Paintings and Drawings, en una cooperativa d’artistes, un estudi llogat dalt d’un antic forn, la Mason’s Bakery, a Fort Myers. Durant els huitanta, Rauschenberg va dirigir una organització per a compartir el món de l’art contemporani amb artistes i artesans de països en “vies de desenrotllament” o totalitaris amb l’esperança que la comunicació entre artistes contribuïra a la pau mundial. Com a ajudant de Rauschenberg en este projecte, conegut amb el nom de ROCI (Rauschenberg Overseas Cultural Interchange), Darryl va viatjar incansablement, va capturar imatges amb la seua càmera, va explorar nous mitjans i va enriquir el seu bagatge cultural gràcies al contacte amb altres societats. El 1995 va iniciar la seua pròpia trajectòria personal, encara que vinculat sempre a Rauschenberg com a director d’Untitled Press i de la Rauschenberg Foundation. En esta època va desenrotllar la seua sèrie Eclipse (Eclipsi), composta per obres minimalistes realitzades amb esmalt marí, la “pintura de vaixells” que resplendia sobre superfícies de metall. Més tard, Pottorf va provar amb fotografies en blanc i negre que va començar a imprimir i a traslladar sobre Lexan, un plàstic gruixut i transparent semblant al plexiglàs, i utilitzava alumini polit amb grans àrees pintades amb un acrílic blanc perlat que creava un contrast dramàtic amb les imatges negres transferides. Amb este procés guanyava l’ambigüitat que tant desitjava i buscava, però va resultar tan tòxic que es va vore obligat a abandonar la realització d’estes pintures monumentals, de les dimensions d’un teló teatral, i va encaminar la seua investigació en una altra direcció. Així, va començar a experimentar amb tints vegetals i transferir les seues fotografies i làmines de color a paper, amb aigua. La sèrie que va sorgir va ser Sirens (Sirenes), de 1998, batejada així per una de les famoses escales del mític viatge d’Odisseu. La imatge més significativa de Sirens era una majestuosa columna que havia fotografiat en les ruïnes d’Efes a Turquia. Dos anys després va començar la sèrie que va anomenar Foresights (Previsions), obres formades per quatre panells de fusta en distintes formes als quals afegia peces impreses que ajuntava a manera de grans puzles. El gran avanç va ser un forat en el centre, una xicoteta finestra quadrada per la qual l’espectador podia mirar cap al futur. Així mateix va realitzar una sèrie en col·laboració amb Rauschenberg, Quattro Mani. Les pintures són una barreja de les fotografies de colors vius de Rauschenberg i les atrevides imatges de Pottorf sobre Lexan, fetes a Venècia. Esta col·laboració es va plasmar en una edició impresa a Gemini G.E.L., Los Angeles, realitzada al mateix temps que la sèrie de Rauschenberg L.A. Uncovered, amb fotografies dels dos pintors. Seguint el concepte del moviment, de la tendència, del desplaçament cap a endavant, Pottorf ha desenrotllat últimament una sèrie denominada Experiments in Consequence (Experiments en conseqüència) que fa referència a la pretensió de l’artista de crear una seqüència d’obres relacionades i de concebre-les com un únic treball a partir del concepte de moviment que Étienne-Jules Marey va captar en les seues fotografies, fotografies que van influir tant en Duchamp com en els futuristes. La idea que cada acció dóna lloc a una sèrie d’actes subsegüents li va atraure perquè li recordava a la seua incessant activitat i al fet que les accions sempre tenen conseqüències. Pottorf utilitza les seues experiències diàries en la seua obra. Recentment va estar a Espanya, primer a València i després a Madrid, i estes ciutats es van incorporar al seu vocabulari de signes que formen part d’esta sèrie que ha donat títol a la seua exposició de l’IVAM.