Daniel Orson Ybarra

La sala de la Muralla acull este magnífic treball pluridisciplinari, resultat de molts anys d’investigació en l’inquietant món de la plàstica, on Ybarra ens comunica les impressions de la seua immensa sensibilitat, significada entre la seua ànima i el seu intel·lecte, que evoca paisatges estratificats d’una estètica enyorada. Ybarra inventa la seua pròpia llum, la redefinix i imagina un mapa ple d’universos, per a invitar-nos a un viatge sensorial que va des d’allò l’infinitament xicotet cap al macrocosmos: viatge d’anada i tornada matisat d’infinites paradoxes visuals on tenen cabuda tots els elements de la creació, des de les marees de cudols basàltics en la brillantor de la seua negror fins a les més curioses constel·lacions lluminoses de firmaments sensuals, passant pel vibrant fons de l’oceà Atlàntic, en el qual podem percebre gegantines esponges marines, o, en eixa mateixa mirada, descobrir una sorprenent nebulosa estel·lar. Deia Claude Monet en relació a la seua pintura el següent: “El motiu és per a mi del tot secundari, el que primer vull representar és el que existix entre el motiu i jo”.