Exposició

Cristóbal Gabarrón

data d’inauguració

21 Març 2006

data de clausura

11 Juny 2006

La seua pintura, carregada de simbolismes, està plena de formes insinuants que produïxen en nosaltres la sensació d’inquietud. Les seues obres ens animen a tractar de desxifrar un missatge ple d’ambigüitats i dobles sentits que el pintor ens mostra en unes imatges carregades de provocació. Sobretot aquelles, que són les més abundants en la seua obra, que tenen a vore amb la figura humana, amb el cos en tots els seus estats. Els seus cossos volen expressar pluralitat d’idees, varietat d’estats emocionals, devessall de pensaments racionals o irracionals, per la qual cosa, en tot este procés, la forma i la carn es metamorfosa, es va modificant, alterant, descobrint nous elements interns. Així, podem entendre el cos que representa Gabarrón com una entitat complexa no ja estructura i unificada com en dècades anteriors, sinó que ara es reconeix assetjat pels avanços científics sobre la intel·ligència artificial, la genètica, la clonació, les noves tecnologies i un llarg etcètera de progrés tecnocientífic. Este nou model anatòmic ha perdut la seua naturalesa i ingenuïtat, inclús la seua caducitat a causa d’esta nova fase d’expansió científica que ha generat una cultura d’allò “posthumà”. En estos paràmetres descobrim en esta exposició, coproduïda conjuntament amb el Chelsea Art Museum de Nova York, les figures de Gabarrón reinventant-se, constantment empentades per una força interior, originada per un exterior volàtil, que formen un entramat de representacions formals simbòliques que poden ser l’embrió d’un nou ser.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram