Exposició

Colección Giuliano Gori

data d’inauguració

16 Gener 2003

data de clausura

04 Maig 2003

Giuliano Gori, industrial nascut a Prato el 1930, ha conformat una col·lecció d’art modern i contemporani des de la seua joventut. Juntament a la seua col·lecció de peces històriques, entre les quals podem trobar un Crist de l’escola florentina del segle XII o obres d’artistes com Picasso, Morandi, Léger o Klee, la seua aportació més nova ha estat la creació d’un parc escultòric a la seua vil·la de Santomato de Pistoia: la Fattoria di Celle. Des de 1956, Gori inicia una nova fase com a col·leccionista d’art contemporani. Venècia i la seua biennal i l’ambient artístic del café d’All’Angelo, format al voltant del crític d’art Giuseppe Marchori, el captiven de tal manera que constituirà un focus d’informació que marcarà en gran manera els seus passos com a col·leccionista. Sa casa de Prato es converteix en un centre de reunió d’artistes i intel·lectuals amb visites freqüents de Jacques Lipchitz, Henry Moore i Alberto Mandadori, entre altres. I és a través d’aquest diàleg directe entre col·leccionista i artista d’on Gori extrau i elabora les línies directrius de la seua col·lecció. Després d’una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya el 1959 amb l’objectiu de trobar-hi el motiu que va servir d’inspiració a artistes com Picasso, Miró o Gaudí, Gori queda profundament impressionat. Per què aquest museu era diferent d’uns altres museus de gran importància com el Prado o la galeria dels Uffizi? La resposta va arribar prompte: les peces d’art romànic, tant de pintura com d’escultura, van ser concebudes pels seus creadors per a un espai determinat. En aquest museu, aquestes obres es presentaven formant una sola unitat amb l’espai recreat per al qual van ser concebudes. A partir d’aquests moments Gori pensa a fer una cosa semblant iniciant una col·lecció d’art ambiental als jardins de la seua vil·la, on l’espai havia de ser part del procés creatiu, i l’obra, marca personal de l’artista, havia d’existir tan sols en l’espai i en el temps. Aquesta idea es va refermar quan Gori va veure que podia dur-se a terme, ja que durant els anys setanta van aparéixer a la Documenta de Kassel i a la Biennale di Venezia les primeres temptatives en aquest camp tan nou. L’any 1981 Giuliano Gori va reunir un comité format per diferents experts en art contemporani –Ammon Bazel, Renato Barelli, Francesco Gurrieri, Dr. Knud Jensen i Prof. Manfred Schneckenburger– amb la intenció d’oferir l’espai i els jardins de la seua finca la Fattoria di Celle, als turons de Pistoia, per a situar i realitzar projectes artístics relacionats amb el territori sota el lema proposat per Carlo Belli: “els drets de l’art comencen on acaben els de la natura.” El juny de 1982 s’hi van dur a termes les 15 primeres instal·lacions, nou als jardins de la vil·la i sis a les habitacions interiors. Entre les obres representades a l’exterior de la vil·la, en destaquen les de Robert Morris, Magdalena Abakanowicz, Alan Sonfist, Richard Serra, Alice Aycock i Dennis Oppenheim. Amb ells, els italians Mauro Staccioli, Giuseppe Spagnulo, Fabricio Corneli. Enrico Castellani i Richard Long enllacen amb la seua obra els espais exteriors i interiors donant pas a una plètora d’artistes les obres dels quals podem veure a les habitacions de la vil·la, com Emilio Vedova, Giuseppe Chiari, Luciano Ori, Gianni Ruffi, Michelangelo Pistoletto, Luciano Fabro i Guiseppe Penone, entre molts altres. L’exposició a l’IVAM presentarà les maquetes i dibuixos preparatoris dels projectes realitzats als jardins d’aquesta vil·la del Renaixement, a més d’una selecció dels fons de la seua col·lecció històrica integrada per obres de Picasso, Braque, Léger, Savinio, Balla, Calder, Moore, Licini, Fontana, Morris Louis, Kemeny, entre altres.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram