Claude Cahun

Claude Cahun (Nantes 1894-1954), nascuda Lucy Schwob en una família de l’alta burgesia, es va educar a Oxford i París —va fer estudis de Filosofia i Lletres a la Sorbonne— i va participar el 1935, amb Georges Bataille i André Breton, en la fundació del grup Contre-Attaque, de tendències esquerranes. Al llarg de la seua vida va fomentar la confusió respecte a la seua identitat; el seu pseudònim, Claude, que en francés s’aplica tant a homes com a dones, no era sinó una invitació a la provisionalitat de la seua identitat. No només es vestia d’home o amb robes estrafolàries i exòtiques, exhibia el pel rapat, tenyit de rosa o de tons daurats, sinó que adoptava poses afectades, fins i tot efeminades. Claude Cahun, que també va practicar l’escriptura —poemes, crítica literària, assaigs, relats—, va emprar la immediatesa de la fotografia per a soscavar la suposada objectivitat d’aquest mitjà, tot accentuant el caràcter performatiu, dinàmic i canviant de les poses amb què mostrava la seua personalitat relliscosa, en la qual els trets masculins i els femenins es fonien per a crear un personatge literari, indeterminat, en una ambigüitat buscada i laboriosament treballada. En altres obres apareix com un dimoni, un àngel o una dona cega guiada per un felí. Va realitzar també nombroses fotografies en què componia escenografies d’objectes insòlits amb plantejaments innovadors. Va retratar Robert Desnos, Jacqueline Breton, Henri Michaux i Sylvia Beach. Va il·lustrar diversos llibres de Lise Deharme, entre ells Le coeur de pic (1937). L’exposició presenta unes setanta fotos de l’artista que recorren la totalitat de la seua trajectòria artística, des dels seus inicis fins el final de la seua vida, incloent-hi autoretrats, retrats, quadres fotogràfics, natures mortes, així com documentació sobre la seua vida i la seua obra.