Christopher Makos

Christopher Makos (Lowell, Massachusetts 1948) va viure durant la seua infància i adolescència a Califòrnia, abans de traslladar-se a París per a estudiar arquitectura. Posteriorment va treballar com a aprenent de Man Ray. Des del principi dels anys setanta ha treballat en el desenvolupament d’un estil de fotoperiodisme agosaradament gràfic. Els seus retrats de gent anònima que freqüentava els clubs nocturns i dels exponents del prepunk, el glamrock i els moviments punk, mostraren el fotoperiodisme audaçment gràfic dels seus primers anys, copsant l’essència d’aquest període amb un estil cru i prosaic. Les seues fotografies han estat motiu de nombroses exposicions, tant a galeries com a museus dels Estats Units, Europa i Japó, i s’han publicat en nombroses revistes i periòdics de tot el món. Figura clau en el panorama de l’art contemporani de Nova York, va ser amic de Jean-Michel Basquiat, Keith Haring i Andy Warhol, amb qui va col·laborar en la impressió de les edicions de les seues fotografies en blanc i negre, va ser el director artístic del seu primer llibre de fotografia (Exposures) i va compartir amb ell la idea de cosir a màquina les fotos en la primera exposició de fotografies de Warhol a la Robert Miller Gallery. En el seu treball per a Interview va desenvolupar els “makollages”, tires de fotos editades amb diverses imatges encavalcades i va crear uns atrevits retrats de dimensió natural. En el seu estil s’ha produït una gran transformació, ja que a pesar que continua tenint un gran component documental, és presentat en grans formats enfrontant imatges en principi oposades entre si, però que accentuen la idea de l’autor, que necessita crear una seqüència tancada per a contar les seues històries. Makos és autor de quatre llibres. El primer, White Trash (Stonehill Publishing Company, Nova York 1977), documenta l’ambient prepunk dels clubs nocturns de la ciutat de Nova York. El seu llibre Warhol: A Personal Photographic Memory (New American Library, Nova York 1989) presenta 150 fotografies en blanc i negre que constitueixen una crònica de la seua estreta amistat amb Andy Warhol i dels seus llargs viatges amb ell; des de Pequín i Barcelona a Aspen i Düsseldorf, les fotografies de Makos copsen el món de Warhol i la seua particular visió de la moda, els viatges, les compres, la fotografia i l’art. En els seus llibres posteriors, Makos Men: Sewn Photos (Pohlmann Press, Los Angeles 1996) i Makos (St. Martin’s Press, Nova York 1997), se centra en motius homoeròtics que comprenen una part significativa de l’obra del fotògraf, en un estil que s’ha anat fent més refinat, sensual i elegant. Les fotografies de Makos s’han publicat en revistes com Interview, Rolling Stone, House and Garden, Connoisseur, New York Magazine, Esquire i People i durant els darrers anys ha explorat, a més, la creació pictòrica i les impressions serigràfiques com la carpeta sobre Man Ray que és un homenatge al seu primer mentor i la carpeta Makos ’Icons que és una col·lecció de retrats serigràfics d’Andy Warhol, Elizabeth Taylor, Salvador Dalí, John Lenon i Mick Jagger. El 1993 va estrenar Makostyle, programa setmanal de mitja hora, en una televisió comercial per cable. La seua primera visita a Espanya es va produir el 1983, i posteriorment faria diversos viatges pel nostre país per l’atracció que li va provocar l’apogeu de la cultura espanyola i el contacte amb la vida nocturna de Madrid. Una visió americana de la cultura espanyola que segueix una idèntica trajectòria dels seus treballs anteriors, i es plasma en aquesta visió que recorre Barcelona, Bilbao, Eivissa, Madrid, Mallorca, Salamanca, Sevilla, Toledo i València, i que copsa personatges anònims o retrata conegudes figures de la vida social i cultural com Miguel Bosé, Paola Dominguín, Alaska, Ágatha Ruiz de la Prada, Toni Miró, Laura Ponte, Nacho Duato, Nawja Nimri, etc. Agafa detalls arquitectònics, racons pintorescos, paisatges naturals i els llocs freqüentats en els seus viatges i estades a Espanya entre 1983 i l’actualitat. Una selecció que reuneix una visió seqüencial de 90 fotografies, on mostra la seua particular visió de l’evolució i del desenvolupament que la societat espanyola ha experimentat durant les darreres dècades i feta especialment per a la Sala de la Muralla per Christopher Makos.