Aristide Maillol

Aquesta exposició és la més important realitzada fins ara a Espanya dedicada a l’escultor Aristide Maillol (Banyuls-sur-Mer 1861 – Perpinyà 1944). La mostra, comissariada per Michael Peppiat i Dina Vierny, darrera model de l’artista i presidenta del Musée Maillol de París, consta de més de 100 obres i inclou bronzes monumentals i estatuetes, així com pintures, dibuixos i gravats que il·lustren la brillant trajectòria del mestre francés. L’artista va aconseguir traslladar-se a París a estudiar art amb una petita pensió el 1881. El coneixement de Gauguin va ser decisiu en la trajectòria artística de Maillol. Molt prompte l’artista, que en aquells moments desitjava ser un gran pintor, es va alinear amb el grup dels nabis i els profetes, defensors dels postulats de Gauguin. El 1985 Maillol va començar, quasi per a distraure’s, a experimentar amb la talla de fustes i coent petites terra cuites en un forn domèstic. En aquestes obres de dimensions menudes es trobaven ja els ingredients del que poc després seria una autèntica revolució en la concepció de l’escultura. Maillol va construir les seues escultures sacrificant la narrativitat i el naturalisme per a centrar-se exclusivament en la plasmació primordial de la forma. Va crear les seues obres, per tant, com a exercicis de pura forma, és a dir, despullades d’artificis narratius i referències simbòliques o al·legòriques. Avui no hi ha dubte que Maillol és un dels escultors fonamentals per a l’art modern; no en va el seu influx va ser decisiu en els treballs d’artistes com per exemple Arp, Laurens o Henri Moore. Encara que Maillol va ser sempre un escultor figuratiu, el procés de síntesi formal desenvolupat en la seua estatuària va conduir la seua obra cap a les portes de l’abstracció. Ningú millor que Dina Vierny ha expressat amb tanta rotunditat la importància del mestre francés: “Maillol és l’escultor que va trencar amb el segle XIX –fins i tot el gran Rodin no havia abandonat el segle XIX–. Així doncs, Maillol era el primer escultor que va trobar el pa simple, que va depurar, que va abolir el moviment i va descobrir el silenci, és a dir, l’interior. ’Vull esculpir l’impalpable’, deia. I d’ací sorgeixen els primers moments de l’escultura moderna.“