Exposició

Alex Harris. Illes en el temps

data d’inauguració

28 Setembre 2000

data de clausura

03 Desembre 2000

L’exposició incorpora una selecció de les primeres fotografies d’Alex Harris, entre les quals s’hi presentaran obres no exposades anteriorment, juntament amb treballs que es pogueren veure publicats en el llibre Red White Blue and God Bless You, i les seues fotografies més recents, també inèdites, en què empra el color per a mostrar la seua visió de la ciutat de l’Havana. Alex Harris és director i un dels membres fundadors del Center for Documentary Studies de la Duke University de Carolina del Nord, i ha publicat els llibres The Old Ones of New Mexico i River of Traps. Les ciutats i els pobles de la serralada Sangre de Cristo són la quinta essència de les comunitats del sud-oest hispà. Són uns llocs on sobreviu la cultura tradicional, encara que no intacta. El que ha quedat d’ella no s’ha preservat per atraure el turisme. Freqüentment emergeixen elements juntament amb la cultura dominant que estan profundament lligats a les seues arrels tradicionals. Al llarg de les dues darreres dècades, Alex Harris ha fotografiat desenes de comunitats als voltants del seu domicili al nord de Nou Mèxic. Delimitada al nord i a l’est per les muntanyes Picuris i Mora Valley i al sud i a l’oest per Glorieta Mesa i Río Grande, aquesta regió s’ha convertit ÷tant literàriament com metafòricament÷ en una illa. Mentre els corrents imperants a Amèrica del Nord han arrasat amb tot el que l’envoltava, aquest aïllat altiplà continua creixent amb un gran orgull, i en ocasions desafiament, davant les tendències dominants. El primer treball d’Alex Harris al nord de Nou Mèxic va consistir en una extensa sèrie de retrats en blanc i negre dels habitants hispans. Algunes d’aquestes fotografies foren publicades a The Old Ones of New Mexico (1973) amb Robert Coles i a River of Traps (1990) amb William deBuys, llibre finalista el 1991 del premi Pulitzer. Una selecció d’aquestes fotografies en blanc i negre, juntament amb altres imatges inèdites, s’exhibeixen ara per primera vegada. La major part de la mostra l’ocupen els treballs en color d’Alex Harris, extensió dels seus treballs en el retrat, en els quals la gent pròpiament dita no hi apareix, sinó que els habitants estan reflectits en el retrat íntim del món en què habiten o en el món que contribueixen a crear. A la darrera dècada, en un esforç que frega allò compulsiu, Harris ha carregat amb la seua càmera de gran format, un pesat trípode, focus, objectius i pel·lícules de color, fotografiant per pobles i camps des dels seients del darrere dels automòbils, front a les cases o a l’interior de les habitacions. En els seus paisatges i interiors ha copsat una cosa impossible de copsar en cap retrat individual. En algunes ocasions ha documentat amb una bellesa aclaparadora la presència de tot un poble en el seu espai específic sobre el planeta. L’exposició inclou una selecció del treball més recent, encara inèdit, d’Alex Harris: una sèrie de fotografies a color de gran format agafades a l’Havana el 1998. En aquest treball continua explorant i desenvolupant la idea que va iniciar en les seues primeres fotografies d’automòbils a Nou Mèxic. Harris juxtaposa la imatge de l’automòbil amb l’escena que es veu a través del parabrisa, de manera que l’espectador contempla imatges tant de l’antiga com de la nova Cuba, emmarcades per uns automòbils nord-americans d’època. Contemplant les seues fotografies, estem literalment asseguts darrere del conductor descobrint una ruta visual. Alex Harris (Atlanta, Georgia 1949) es va llicenciar en psicologia a la Universitat de Yale el 1971, any en què va realitzar els seus primers reportatges fotogràfics sobre els immigrants de les àrees rurals de Carolina del Nord. Aquestes imatges es publicaren en el llibre I Shall Save One Land Unvisited el 1978. A continuació es va traslladar al nord de Nou Mèxic, on va realitzar reportatges que va publicar amb el títol The Old Ones of New Mexico en col·laboració amb Robert Coles, col·laboració que va prosseguir en el seu treball següent, The Last and First Eskimos (1978), realitzat per les aldees esquimals d’Alaska. El 1979 va obtenir una Beca Guggenheim per a realitzar una sèrie de fotografies en color del nord de Nou Mèxic que va exposar en el festival d’Arles del 1981. Va ser nomenat director del Center for Documentary Photography de la Duke University el 1980, càrrec que va exercir fins l’any 1988. Entre el 1982 i el 1984, becat pel National Endowment for the Arts, va realitzar uns nous reportatges de Nou Mèxic que va publicar amb el títol The Essential Landscape (1985). Alex Harris va continuar durant la segona meitat de la dècada dels vuitanta fotografiant els territoris del sud dels Estats Units. En aquests treballs, pels quals va rebre el premi Lyndhurst, va emprar tant el color com el blanc i negre, tècnica que va utilitzar en la sèrie documental sobre la vida del pagés hispà Jacobo Romero, sèrie que va iniciar el 1975 i, després de prosseguir-la el 1980, la va acabar el 1987. Membre fundador del Center for Documentary Studies de la Duke University el 1989, és el seu director des del 1996. Al principi dels noranta va preparar els textos i va seleccionar les imatges per a dues noves publicacions: River of Traps, en col·laboració amb William deBuys, i Red White Blue and God Bless You (1992), selecció de les seues fotografies en color del nord de Nou Mèxic realitzades entre el 1979 i el 1988. A continuació va iniciar una nova sèrie en col·laboració amb Robert Coles per a un llibre sobre ancians que viuen independents i, el 1993, va fundar l’editorial DoubleTake Books i la revista DoubleTake Magazine, de la qual ha estat editor fins l’any 1997; revista en la qual va publicar sèries fotogràfiques sobre les relacions contemporànies als anys noranta. Entre els seus projectes iniciats a partir del 1995, hi ha la preparació d’un llibre en col·laboració amb Lee Friedlander sobre les fotografies de Garry Winogrand d’aeroports i la publicació d’Old and On Their Own (1998) amb Robert Coles i Thomas Roma. Les seues fotografies formen part de les col·leccions d’importants museus i institucions com: The Metropolitan Museum i The Museum of Modern Art de Nova York, The High Museum of Art d’Atlanta, The Georgia Power Company, Corporate Collection i The University of Alaska Museum de Fairbanks.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram