Albert Ràfols-Casamada

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona 1923) va començar els seus estudis d’arquitectura a la Universitat de Barcelona el 1942. Va format part del grup Els Vuit, amb el qual va exposar per primera vegada a Barcelona el 1946, i un any més tard va presentar, també a Barcelona, la seua primera exposició individual a la Galeria Pictoria. Després d’abandonar la carrera d’arquitectura el 1948, va ser alumne de l’Acadèmia Baixas, on va conéixer la seua dona, la pintora Maria Girona. Tres anys després se’n va anar a França, on va romandre fins l’any 1954, amb una beca del govern francés. La seua trajectòria artística, iniciada en la figuració, evoluciona cap a una abstracció caracteritzada pel joc del color i la creació d’una certa estructura geomètrica fins a la fi dels anys cinquanta, moment en què hi introdueix una certa austeritat cromàtica amb predomini dels blancs, i que coincideix amb l’aparició dels seus primers collages. Posteriorment, torna a incorporar al seu treball alguns signes realistes, els quals exerceixen un equilibrat paper simbòlic i estètic. La producció artística de Ràfols Casamada no es circumscriu només a l’àmbit de la pintura, sinó que de manera natural es ramifica en un diàleg fecund amb la vida i amb les altres arts; amb la seua pintura, el collage i els objectes, la seua obra inclou la realització de vidrieres, decorats de teatre i obra gràfica. Ha realitzat més de vuitanta exposicions individuals i ha participat en importants col·lectives com Maestros de la pintura española de hoy (Mèxic 1974), Le siècle de Picasso (París 1987) i Naturalezas españolas, 1940-1987 (Madrid 1988). El 1980 va rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas. Ha realitzat a més una important tasca com a professor i director de les escoles Elisava i Eina, dedicades especialment al disseny gràfic. És també autor d’alguns llibres de poemes com Notes nocturnes (1976), Territori de temps (1979), Angle de llum (1984), Els colors de les pedres (1989) i de l’assaig Sobre pintura (1985). L’exposició, de caràcter retrospectiu, comença als anys seixanta i està formada per una selecció de pintures i dibuixos, molts dels quals s’exposaran per primera vegada.