Agencia EFE

Agencia EFE. Trenta anys de fotografia a la Comunitat Valenciana, és un ampli panorama dels principals esdeveniments històrics que han escrit la història de València, Alacant i Castelló a través de la mirada inquieta d’un grup de fotògrafs que han col·laborat o han format part de la plantilla fixa en la delegació valenciana. Presenta moments més o menys difícils, més o menys feliços, però que ens mostren canvis molt significatius. Una selecció que presentem per ordre cronològic i que representa, a la seua vegada, l’evolució dels informadors gràfics en un període molt important en què s’han realitzat canvis radicals en l’àmbit de la política i les relacions socials, i que han permés una nova manera d’observar la realitat. Es tracta d’un ventall de fotografies que ens mostren nombroses imatges publicades en el seu moment per diferents mitjans, tant valencians com nacionals o estrangers, atrets pel nivell d’actualitat que van representar en el seu moment. Ací són presents escenes d’episodis tristos que van commoure la nostra societat, però també hi podrem veure el reflex d’actes senzills de la vida quotidiana dels valencians que són la millor mostra de la normalitat d’un país i que són, fins i tot, més difícils d’aconseguir, ja que requereixen una especial sensibilitat en la mirada i que no tenen aquesta càrrega de sensacionalisme tan requerida pels mitjans de comunicació. EFE és l’agència d’informació més important en llengua castellana. Des de la seua fundació el 1939 una sèrie de corresponsals literaris i gràfics van subministrar, amb els escassos mitjans de què disposaven aleshores, notícies del que ocorria a Espanya. A partir d’una xarxa de col·laboradors per tota la geografia, les informacions es canalitzaven des de Madrid. Immediatament, però, amb l’expansió de l’Agencia EFE, foren necessàries més delegacions, tant regionals com internacionals. La creació a València, el gener de 1972, d’una delegació va suposar un augment considerable de notícies procedents de les províncies de València, Alacant, Castelló i Múrcia en una etapa en la qual les notícies eren realitzades per fotògrafs que hi col·laboraven esporàdicament, segons les peticions que es rebien des de Madrid. En l’exposició es mostren les fotografies preses per diversos periodistes d’agència, molts d’ells anònims, abans que Francisco Pérez Aparisi, als primers setanta, o Primitivo del Picó Parra al final d’aquella dècada, començaren a presentar els seus treballs amb una certa regularitat, el mateix any que entren en servei les terminals d’edició i els ordinadors de distribució de la informació, l’inici d’una nova etapa de modernització que no ha parat des d’aquells temps. A la part final de l’exposició es poden veure tant els treballs gràfics dels darrers anys noranta com els més recents, realitzats per periodistes gràfics com Manuel Bruque, Doménec Castelló, Juan Carlos Cárdenas, Jorge M. Cencillo, Alberto Estévez, Pep García Morell, Joaquín de Haro Rodríguez, Pradip J. Phansé o Antonio Pradas, entre altres. Fotografies que gràcies a la transmissió via satèl·lit i la utilització dels equips digitals, es transmeten per les anomenades autopistes de la comunicació a qualsevol lloc del món, sense la necessitat de realitzar una còpia sobre paper. Un sistema que permet la manipulació de les imatges i que aquestes siguen enviades directament als sistemes d’impressió del periòdic, revista, llibre o qualsevol altre suport, aconseguint no només una major resolució tècnica, sinó també un estalvi econòmic i, el més important, un augment en la rapidesa de transmissió. Una carrera que sembla que no té límit i que deixa en mans dels periodistes i dels fotògrafs les millors eines per a produir un producte de qualitat, tant en el nivell del seu contingut ètic com en l’estètic, encaminat a una òptima transmissió dels esdeveniments que marquen el pas del temps.