Exposició

2008 Art Xinés. Tinta i paper contemporanis

data d’inauguració

29 Juliol 2008

data de clausura

31 Agost 2008

Chen Jialing, Zhang Guiming, Yang Zhengxin, Dai Mingde i Lu Fusheng són cinc mestres moderns de la tinta i l’aigua residents a Xangai. L’art de la tinta i l’aigua és la contribució de la cultura xinesa al món, i també un tret de la civilització oriental. Les obres mestres dels cinc artistes són la millor aportació de la innovació artística moderna. Els conceptes tradicionals de la tinta xinesa i l’aigua es fonen amb les idees occidentals mentres les seues arrels i la seua ànima queden explícitament reservades. Potser com a fruit de la inconsciència o de la inevitabilitat històrica, han deixat obert un nou capítol en les pintures a la tinta i l’aigua. Chen Jialing és conegut des de fa temps. Les seues sèries de flors de lotus va resultar ser una glopada d’aire fresc a principis dels anys huitanta, ja que va ser exemplar en la seua originalitat i mostrava els trets distintius del seu món espiritual. Dedica gran atenció a la combinació d’efectes controlats i incontrolats, per mitjà dels quals pretén endinsar-se en un nou estat artístic. Així, hem presenciat la recerca de Chen del lingbian o el canvi espiritual de l’estil meticulós a la pinzellada lliure, del retrat a les flors de lotus, i de la tinta i aigua en paper d’arròs a la pintura de porcellana amb passos ferms cap al paradís de l’art. “L’aparició de Zhang Guiming ha suposat el pas de la modernitat de la pintura xinesa de la rereguarda a la primera línia. Ha donat als crítics d’art moderns tantes emocions com desconcerts”, va dir una vegada un crític. La innovació de Zhang es troba en la ruptura d’allò tradicional des de la distorsió i la decoració d’elements com la flor, l’ocell, la branca i la fulla a la reconstrucció d’un nou esquema, en el qual simplifica i assenyala les idees abstractes de la pintura per mitjà de colors brillants, diversos espais i tempos que recorden una simfonia i que donen una sensació de frescor a l’espectador. Yang Zhengxin, de caràcter generós i honest, és un excel·lent pintor que desborda una passió romàntica. És versàtil en els camps de flor-i-ocell, paisatge i retrat amb estils variats i poc convencionals. Els solemnes i místics quadros, de pinzellades fortes i inimaginables, mostren el gran talent i el valor del pintor amb la seua força explosiva insaciable i la seua enlluernadora variabilitat. A partir de les tècniques occidentals va traure a la llum una enèrgica modernitat que sorgia dels encants tradicionals davall la premissa de mantindre l’essència de la pintura tradicional xinesa de la tinta i l’aigua. Les obres de Dai Mingde, amb els seus caràcters pictogràfics xinesos com a base i l’abstracte de l’art com a eix principal, ens mostra una pintura cal·ligràfica. Integra els mètodes occidentals de l’abstracció amb l’antiga cultura de la nació xinesa i combina la suavitat amb l’agressivitat d’una manera harmònica amb què modernitza la tradició, la qual no sols complix amb la cultura nacional sinó que també satisfà les demandes modernes. La pintura cal·ligràfica hereta i és portadora de la tradició de la pintura i la cal·ligrafia xineses, així com de l’estil nacional per crear un nou paradigma. Açò ens dóna abundants matisos del món artístic de Dai, ja que es tracta d’una combinació de l’art tradicional de la tinta i l’aigua amb els estils occidentals moderns realitzada per un asiàtic contemporani. Lu Fusheng és un artista erudit que mostra un gran interés per l’estat d’aïllament i dominant intel·ligència que van experimentar els antics savis i deixa vore en les seues obres una meditació intel·lectual moderna i una recerca per una ontologia històrica i vital. L’antiguitat, bellesa i delicadesa de les seues obres, característiques també d’este artista, representen un ambient en què es barregen l’antic i el modern, així com la realitat i la il·lusió. El llenguatge i les figures que mostra en els seus quadros són la representació de l’enyorança de l’artista per l’estat pur i primari de la humanitat, que és en realitat l’expressió espontània de l’educació, la tolerància i el gust de l’artista.

Compartir

EmailFacebookTwitterInstagram

Adjunts

EmailFacebookTwitterInstagram