creue… per tant existisc 144 de la migració, a finals dels anys huitanta i els anys noranta, va mostrar la necessitat de redactar una nova llei adaptada a les noves circumstàncies. L’actual Llei d’Estrangeria, nom amb què es coneix la Llei Orgànica de 2000 (modificada en 2003 i 2009) sobre “Drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social”, és la norma espanyola que regula l’entrada i l’estada dels estrangers extracomunitaris al territori espanyol, així com els drets i llibertats que se’ls reconeixen. La nova llei introduïa polítiques d’integració, ampliava els drets dels immigrants i establia un principi d’igualtat amb els ciutadans espanyols; no obstant això, va ser recorreguda per una cinquantena d’ONG agrupades en la plataforma “Papers per a tots i totes. Cap ésser humà és il·legal”. La llei va ser aprovada per tots els partits parlamentaris amb l’excepció del Partit Popular, el qual argumentava que suposava un “efecte crida” que es traduiria en una entrada massiva d’emigrants. Les eleccions generals següents van donar la victòria per majoria absoluta al Partit Popular, que va realitzar una reforma substancial de la norma, tornant, en molts supòsits, a les solucions de la Llei de 1985, per la qual cosa se la considera realment una “contrareforma”. Un dels primers treballs realitzats després de l’aprovació de la Llei d’Estrangeria va ser el vídeo Tras las Fronteras del Sueño de la Inmigración (Sin papeles) de Virginia Villaplana (2000), que va formar part de la mostra El borde de una herida. Emigrantes, refugiados, exiliados, comissariada per mi, exposada al palau dels Comtes de Gabia (Granada) en 20017. Es tracta d’un documental de creació sobre immigració, cultura i integració que mostra la situació d’injustícia i desprotecció dels ciutadans indocumentats davant de la nova Llei d’Estrangeria. El vídeo va sorgir arran d’un
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above