Page 113

Entre el mite i l'espant

quan el mite engendra i'espant 111 protecció i autodefensa, i per tant són moltes les resistències a dir-li pel seu nom. Però la veritat és que molts joves musulmans europeus es veuen repudiats pels seus països, marginats i sense oportunitats. Es parla de radicalització com si aquesta es produïra per generació espontània, ignorant les causes tan profundes d’humiliació i exclusió que la generen. En l’origen de la fractura mediterrània està l’espant acumulatiu que pateix la humanitat àrab, emparat per mites europeus/occidentals que condueixen a la seua deshumanització. Resoldre el conflicte imposa la reconciliació moral i ètica amb el món àrab i musulmà. Dignificar la seua cultura i el seu llegat històric, homologar els seus morts als nostres, reconéixer la nostra part de responsabilitat política en molts dels conflictes que han patit, integrar la seua aportació humanística als valors universals civilitzacionals, posar fi a les invasions i ocupacions militars i posar fi a les aliances indecents amb governs integristes i dictatorials. És a dir, pensar en l’ésser humà àrab i musulmà. Començar a destruir aquest sentiment creixent de ser els empestats de la terra. Fer açò no significa caure en el xantatge dels extremistes sinó exterminar les arrels de l’odi i la injustícia de què naixen i s’alimenten.


Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above