110quan el mite engendra i'espant les lloables excepcions, va aflorar el racisme, la islamofòbia i el sentiment que els bàrbars invadien la civilització. El mite de la invasió àrab musulmana que amenaça la civilització europea, difós des de fa temps per l’excrescència radical que representa el moviment Euràbia, va trobar una altra font en què beure. I l’espant va estenent-se. Inicialment confinada a alguns grups extremistes, la tesi d’Euràbia s’ha difós i arrelat entre partits polítics i intel·lectuals europeus les obres dels quals tenen un gran èxit de llibreria. A Suïssa la defén el partit de la Unió Democràtica de Centre, a Àustria el Partit Liberal, a Noruega el Partit del Progrés, a Anglaterra el Partit per la Independència del Regne Unit. I tots aquests van obtenint creixents resultats electorals segons una nova lògica de defensa cultural enfront de la seua fantasiadora idea del complot musulmà contra Europa: defensa dels valors i de la forma de vida dels europeus d’origen amenaçats per aquestes terrorífiques comunitats culturals de musulmans arribats a través de l’emigració i ara dels refugiats. I així es produeix una altra víctima d’aquests mites i aquests espants: el conjunt de musulmans que es veuen assenyalats com a objecte de venjança pública, als quals es recorda la seua presència indesitjada en territori europeu. L’impacte del fenomen terrorista els ha col·locat sota sospita global, i les opinions públiques i el sentiment social s’han centrat en la necessitat de defendre’s “preventivament” de la presència de musulmans a la nostra terra. Com que aquests sentiments es presenten segons el patriotisme i l’autodefensa, els sentiments islamòfobs que engendren troben legitimació i desculpabilització social. D’ací que podem parlar d’una islamofòbia que no es defineix com a racisme sinó com a
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above