ANA PETERS

El carro de Venus, 1966
Retolador i acrílic sobre paper encolat en tàblex, 100 × 130 cm

Sense títol, 1964
Acrílic, cera i frottage sobre paper encolat en tàblex, 71 × 100 cm

 

Ana Peters (Bremen, 1932 — Dénia, 2012)

Ana Peters va ser una de les poques dones que va formar part dels col·lectius artístics que, com Estampa Popular o Crònica de la Realitat, van liderar, des dels pressupòsits de l’art pop, la crítica a la ideologia franquista en la València dels anys seixanta.

En 1966 va presentar el seu projecte Imatges de la dona en la societat de consum, a la galeria Edurne de Madrid, amb l’objectiu denunciar els mass media com a instruments de control i planificació. En el món de l’espectacle i la voràgine publicitària, la dona apareixia o bé com un ésser de caràcter homogeni, passiu i únicament preocupat per mantindre la seua bellesa; o bé com una imatge-estímul, lligada al consum d’articles masculins. Les dues situacions es van reflectir en una sèrie de collages, dissenyats per Peters per a aquesta exposició, en els quals va transferir imatges a la tela, es va apropiar de vinyetes de còmic, va reiterar motius o va fraccionar rítmicament l’espai. Els seus protagonistes van ser, de vegades, les top models del prêt-à-porter, procedents de revistes espanyoles com Telva o Ama o estrangeres com Vogue o Elle, així com els seus gestos, poses i expressions, sempre repetitius i utilitzats per a definir models de conducta i hàbits de consum per a la feminitat. Altres vegades, les figures centrals van ser l’automòbil, símbol de masculinitat i virilitat, i personatges femenins, els encants i sensualitat dels quals es van utilitzar com a reclams publicitaris.

Mentre que alguns companys de professió, com Joan Rabascall o l’Equip Realitat, van lligar la manipulació de la imatge de les dones al procés d’alienació marxista, Peters va ser una de les primeres artistes a Espanya a vincular-la a la construcció dels rols de gènere com a part d’un procés d’enginyeria social. Ella i les artistes de la seua generació van representar el nexe d’unió entre aquelles que van construir la imatge de la dona moderna i independent nascuda dels anys de la II República i les que van plantejar discursos reivindicatius sobre la discriminació de la dona durant la transició espanyola.

María Jesús Folch
Conservadora

EmailFacebookTwitterInstagram