SONS ABSTRACTES. Interaccions entre l’abstracció sonora i visual. Concert de 9 composicions electroacústiques

DIUMENGE, 12:00 H. GALERIES 4 Y 5

16 Setembre 2018

GRATUÏT

Amb aquesta activitat volem crear noves relacions entre un gènere de la música contemporània, com és el de la música electrònica, i les obres que es troben a l’exposició “L’eclosió de l’abstracció”.

I per què aquest gènere? Perquè no hi ha gènere més “abstracte” en la música, que el de la música electrònica, on no hi ha cap instrumentista o músic que ens ensenye com es crea i fabrica el so. Tot ve d’uns altaveus que reprodueixen els sons generats prèviament amb l’ordinador, on les possibilitats i potencialitats musicals són infinites.

Aquestes relacions interdisciplinàries entre “abstracció sonora i visual”, no només tenen en comú la seua absència de “figuració”, sinó també un canvi perceptiu de l’obra d’art, situant-nos davant seu amb una altra actitud totalment diferent que en les obres “figuratives”. No hi ha temes, ni personatges, només una matèria abstracta, que l’espectador/a a més haurà de recrear de forma activa. Res li ve donat. D’aquesta manera, diuen André Breton i Paul Éluard en el Diccionari surrealista, “Crea els teus ulls al tancar-los”.

El concert consta de diverses obres d’estils diferents dins el panorama musical actual. Trobem música generada únicament des de l’ordinador, material acústic transformat i manipulat després electrònicament, música generada des d’un DJ, música instrumental pregravada i contraposada a una electrònica i també un exemple de música en viu (un trombonista) amb música electrònica. Totes aquestes modalitats ens fan “veure i escoltar” la tensió entre la “figuració i l’abstracció”.

Cada compositor/a ha triat una obr(a/es) i/o autor/a(s/es) dins de l’exposició, que relaciona la seua composició amb les obres exposades. A més el concert es realitza dins de l’exposició per inundar l’espai de so i embolicar-se d’ell, juntament amb les obres al Museu. D’aquesta manera, i no molt diferent de la sinestèsia, es buscarà crear una forta experiència estètica entre la part sonora i la part visual. Remetent altra vegada als autors citats anteriorment i com a metàfora, direm que “Quan els colors deixen d’esclatar, l’ull anirà a veure a l’orella”

Programa:

1 Estudi / Marc Garcia Victoria

2 Un grito y un cadáver / Joan Gómez Alemany

3 Identités / Oliver Rappoport

4 Unleashed / Lorenzo Romano / electrònica amb música instrumental pregravada

Schallfeld Ensemble:
Elisa Azzará, flauta baixa
Matej Bunderla, saxo alt
Myriam García Fidalgo, cello
Margarethe Maierhofer-Lischka, baix elèctric
Lorenzo Romano, electrònica
Davide Gagliardi Recording, grabació d’estudi

5 Overclockers / Jorge Sánchez-Chiong

6 Egusentia / María Eugenia Luc

7 Peel / Stefan Prins

8 I have come like a butterfly / Hèctor Parra

9 Cuando el desierto deja aflorar… / Voro García / per a trombó i electrònica

Trombonista: Jordi Ricard Espí Espert
Difusió sonora: Selene Sánchez

Informació adicional, biografia, composicions…

1 Marc Garcia Victoria
Música: https://soundcloud.com/marcvitoria
Web: http://garcia-vitoria.com/

2 Joan Gómez Alemany
Música: https://soundcloud.com/joan-g-mez

3 Oliver Rappoport
Música: https://soundcloud.com/oliver-rappoport
Web: http://www.oliver-rappoport.eu/

4 Lorenzo Romano
Música: https://soundcloud.com/lorenzo-romano
Web: http://lorenzoromano.com/

5 Jorge Sánchez-Chiong
Música: https://soundcloud.com/jsx

6 María Eugenia Luc
Web: http://www.mariaeugenialuc.com/

7 Stefan Prins
Música: https://soundcloud.com/stefan-prins
Web: http://www.stefanprins.be/eng/index.html

8 Hèctor Parra
Música: https://soundcloud.com/h-parra
Web: http://hectorparra.net/

9 Voro García
Música: https://soundcloud.com/voro-garc-a
Web: http://www.vorogarcia.com/en/

EmailFacebookTwitterInstagram