04 mai. 2019
IVAM Centre Julio González
comparteix
Radicants
Dansa i altres espècies. 2019
Radicants. Dansa i altres espècies.
Radicants pretén consolidar un espai d’investigació, experimentació i reflexió entorn del cos; un camp semàntic obert en el qual l’acció i el moviment adquireixen tot protagonisme. Un dispositiu dissenyat per a compartir l’acte creatiu en viu.
La sessió del 4 de maig està consagrada a la temàtica Homo ludens amb això pretenem explorar les dimensions de l’esfera lúdica de l’ésser humà i la seua capacitat per a conformar subjectivitats i experiències.
“Sense cert desenvolupament d’una actitud lúdica, cap cultura és possible” Johan Huizinga
Pràctiques a càrrec de: Amaranta Velarde, Diana Gadish i Marion Cruza.
Amaranta Velarde, treballa en el camp de les arts escèniques com a ballarina i coreògrafa. El seu interés gira entorn a la intersecció d’allò que és produït artificialment i determinat culturalment amb el que apareix ser espontani, desinhibit i involuntari. Es gradua en CODARTS (Universitat de Dansa de Rótterdam) en 2004 i des d’eixe moment treballa intensament amb el coreògraf Bruno Listopad entre altres creadors. Després de la seua activitat professional a Holanda es muda en el 2011 a Barcelona on inicia les seues pròpies peces coreogràfiques: Lo Natural, Hacia una estética de la buena voluntad i Mix-en-scene. A part de realitzar els seus projectes treballa amb creadors com Cris Blanco, el Conde de Torrefiel, Diana Gadish i Ona Maciejewska, i ha format part del col·lectiu ARTAS de La Poderosa (2013 2016). Actualment desenvolupa el projecte Apariciones Sonoras on explora el fenomen de la sinestèsia i la capacitat plàstica i coreogràfica del so.
Diana Gadish, cursa primer cicle de Belles arts en l’U.B. i en 2007 es gradua de S.N.D.O. (Estudis superiors de coreografia a Amsterdam). Com a intèrpret ha treballat en projectes de dansa, teatre, clown i performance. Aquesta hibridació de gèneres artístics està latent en les seues creacions on genera una tensió entre el teatral i el performatiu. Amb les seues creacions Hiccup for Home (2007), Genesis Joplin (2009), Lucy Live (2013), Handle with care (2016) i el seu treball Atlantis, boceto de un paisaje, ha actuat en diversos països europeus i d’Amèrica Llatina. Actualment, a part de continuar desenvolupant el seu treball artístic i girar amb les seues obres escèniques, imparteix classes de treball corporal en Laboratorio Escuela (http://laboratorioescuela.es) i des de 2015 treballa com a pallassa d’hospital amb Pallapupas. També és membre de CRA’P – pràctiques de creació i investigació artística (http://www.cra-p.org) i forma part del col·lectiu Misiondivina.
Marion Cruza Le Bihan, (Bilbao, 1982). soc artista i viu al País Basc, on duc a terme la major part de la meua producció i col·laboracions. He treballat de traductora, comissària, comediant, professora i com a assistent per a altres artistes. En els últims anys he presentat el meu treball en Tabakalera, Feministaldia, Zarata Fest, la mostra de cinema Pantalla Fantasma, T- Festa, Le Larraskito Kluba, també en la residència per a artistes Trankat (Tetuan, el Marroc) i en espais com Azala (Lasierra, Alava), on actualment forme part del programa intensiu P.I.C.A. M’interessa com a través de la realitat construïm ficcions, i observar la manera en què aquestes s’armen i desarmen. Porte anys desenvolupant el meu treball i una tesi doctoral entorn d’aqueix tema, una tesi el lema de la qual vindria a ser: De les pel·lícules que ens fem per a fer pel·lícules.
Un projecte de Rocío Pérez, Tatiana Clavel i Mireia Ferrer Álvarez.
