Presentació del llibre “Antes y después de Auschwitz” de Pablo Ferrando García i Javier Moral

Presentació del llibre “Antes y después de Auschwitz. La cinta blanca/La cuestión humana” a càrrec dels autors Pablo Ferrando García i Javier Moral.

Pablo Ferrando García. Crític i historiador de cinema, és llicenciat en la Universitat Complutense de Madrid i Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València.
Javier Moral Martín. Crític i historiador de la imatge, és llicenciat en BBAA i Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València.

Ha passat més de mig segle des del final de la barbàrie nazi, 70 anys des que els primers tancs russos van travessar els filats dels camps de concentració i el món va accedir a l’horror que havia governat allí dins, ocult però no invisible a la mirada occidental. Des de llavors, i a pesar que altres atrocitats han anat embastant el relat històric sense treva (Vietnam, Cambodja i els Jémeres Rojos, Bòsnia, Les torres bessones, L’Estat Islàmic…), la indústria cultural segueix mostrant-se igual de receptiva a aqueix Objecte del segle XX com ho denominara Wajcman. Innombrables productes tornen una vegada i una altra al moment infaust que el món va deixar de girar. Les novel·les, els assajos, els còmics, les pel·lícules sobre la Shoah apareixen en circulació de manera regular com si encara no estiguera tot dit, com si el sol esment de la barbàrie més cruenta de la nostra història provocara la imperiosa necessitat de retornar compulsivament al forat negre de la boca d’un forn crematori, com si fórem incapaços de passar pàgina i ens vérem obligats a mirar d’enfront de l’horror, una vegada i una altra, com Sísifo davant la història.

És el cas de dues pel·lícules contemporànies excepcionals que examinen a contrapèl l’herència d’Auschwitz, que escruten les motivacions més fosques i complexes d’aqueix forat negre que el temps va deixar de girar. La qüestió humana (Nicolas Klotz, 2007) i La cinta blanca (Michael Haneke, 2009) s’enfronten de ple a l’inevitable, es proposen abordar l’horror a partir de la comprensió de l’abans i el després de la catàstrofe, qüestionant què la va fer possible i què perdura encara avui. És per açò que les dues teixeixen una xarxa d’elements referencials que les seues puntades i costures, traçats i simetries, els permeten afermar la tesi que alcen contra tota mandra intel·lectual, contra tota explicació consoladora del desastre. El passat va actuar en el present de la barbàrie, argumenta el film de Haneke: la rigidesa de les estructures feudals de l’Alemanya vuitcentista es va convertir en el brou de cultiu de les futures generacions nazis. Però el present de la barbàrie també opera en el futur de la nostra realitat contemporània, exposa el film de Klotz: la burocratització de l’humà que va fer possible la fàbrica d’Auschwitz també regeix els principis de l’empresa actual.