«Ocean Terminal» interpretat per Emanuele Vezzoli. Organitzat per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

DIJOUS, 19.00 H. AUDITORI CARMEN ALBORCH

27 Juny 2019

GRATUÏT. FINS A COMPLETAR AFORAMENT

Emanuele Vezzoli dirigeix i interpreta «Representació escènica del cos negat, Ocean Terminal» de Piergiorgio Welby.

«No estava prou viu per als vius,

No estava prou mort per als morts».

Piergiorgio Welby

El cos i la ment són inseparables, el soma i la psique són components essencials de la vida. La seua divisió, com ens diu Husserl, faria del cos un Körper, un mer cos físic i ja no un Leib, un cos viu.

Quan tals separacions tenen lloc, negant totalment un component respecte a l’altre, podem continuar parlant de la vida? Quan la carn no està allí, quan resta, on pot encarnar-se la consciència? Ocean Terminal és la representació escènica de l’obra literària homònima del cos negat de Piergiorgio Welby, a través del cos afirmat de l’actor que encarna la seua reescriptura dramatúrgica sobre l’escenari. El cos és l’eina primordial a través de la qual podem comunicar-nos amb els altres, anticipar el llenguatge i després apropiar-nos d’ell per a poder estendre’ns més enllà dels seus límits físics. Un cos ideal, un cos sa, harmoniós, dinàmic, viu, per a contar la història en escena d’un cos negat, cada vegada més absent, un cos que es desprén per la força com una fulla morta de l’arbre de la vida i es porta amb ell aqueix alé que la medicina i la ciència, en la seua immensa majoria, volgueren retindre però que no tenen èxit.

Emanuele Vezzoli

Nascut en 1958, és actor i director i actualment treballa en la Fondazione Teatre Due de Parma. Es va graduar en el DAMS de Roma3 i a l’Escola d’Art Dramàtic del Piccolo Teatre de Milà dirigida per Giorgio Streheler. Dirigeix: Gli Innamorati de Carlo Goldoni, Ocean Terminal de Piergiorgio Welby, Pazza d’Amore de Dacia Maraini, Elegia per una Signora i Non mi ricordo più niente d’Arthur Miller, Ammazzare le Donne è Facile de Giusi Pieragostini, Rabosa de Margaret Mazzantini. La seua carrera com a actor es desenvolupa en el teatre al costat d’artistes com: Franco Parenti i Andrée Ruth Shammah, Franco Zeffirelli, Valentina Cortese, Rossella Falk, Mario Missiroli, Lamberto Puggelli, Turi Ferro, Anna Proclemer, Sergio Fantoni. Amb Jean Paul Denizon va començar a estudiar el teatre de Peter Brook, escenificant en el Théâtre des Bouffes du Nord el Viatge de l’home que buscava la veritat de Jean Claud Carrière. Aprofundeix en l’estudi del cos en escena iniciat en el Piccolo Teatre amb Marise Flach, alumna de Etienne Decroux, amb la coreògrafa Gabliella Borni.

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directores:  Giulia Colaizzi / Marina Pastor

Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

TEMA DE ESTUDIO

“Cos, imaginari social i cultura visual”

L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.

EmailFacebookTwitterInstagram