Matriu N001-Alcoi

DISSABTE, 16 h. a 20 h. IVAMlab

01 Febrer 2020

GRATUÏT. FINS A COMPLETAR AFORAMENT

Indústria. Estudi parcial des de l’immaterial i el sonor

Lorenzo Sandoval – Artista i curador // Tono Vizcaíno Estevan – Arqueòleg i gestor del patrimoni

La indústria és per definició un concepte associat a la producció, però també a la reproducció, a la transformació, a la replicació i a la col·lectivització. Des de la seua configuració com a símbol de la societat industrial fins al seu abandonament i posterior reutilització en el marc de la societat de serveis, les fàbriques han estat escenari de microhistòries que no sempre han transcendit per no encaixar en el discurs hegemònic, però que són resseguibles a través de la cultura material i, sobretot, de l’oralitat.

El projecte Indústria proposa una aproximació parcial als intangibles que s’han generat al voltant del fet industrial al territori valencià. Un arxiu d’allò immaterial i allò sonor plantejat des d’una perspectiva diacrònica i transversal, on es recullen sons, idees, músiques i discursos vinculats a les fàbriques en el seu context original d’ús, però també en la seva oblit institucional i en la seua reconversió en espais patrimonials.

Indústria gira al voltant de tres eixos principals: «Prendre la paraula», que dóna veu a relats silenciats; «El so de les màquines», que indaga en els ritmes i les músiques que sorgeixen en i de l’àmbit industrial; i «Indústries llibertàries», que incideix en l’experiència del comú a les fàbriques.

Al llarg de l’any 2020 el projecte preveu realitzar diverses activitats dedicades als centres industrials protagonistes, Alcoi, Port de Sagunt i València, així com una exposició a l’IVAM amb els materials recopilats. L’arxiu final, que és ampliable i replicable, formarà part dels fons de la biblioteca del museu.

Matriu N001-Alcoi

En el marc de el projecte Indústria. Estudi parcial des l’immaterial i el sonor, coordinat per Lorenzo Sandoval i Tono Vizcaíno per a l’IVAM, s’ha organitzat una trobada dedicada a les lluites socials i les reivindicacions del món industrial alcoià.

Quan es parla d’Alcoi i del seu passat industrial, se sol fer amb un cert idealisme: s’incideix en el progrés econòmic, en el flamant modernisme, en l’epítet de «petita Barcelona». Però darrere de la façana hi ha altres realitats que sovint s’obliden. Les indústries alcoianes han produït molt més que maquinària i béns de consum; han estat escenari de formes d’organització i reivindicació que, des de finals de segle XIX i fins al segle XXI, han modelat un particular univers d’expressions polítiques, socials i culturals. L’objectiu de Matriu N001-Alcoi és parlar d’elles a través de la veu d’alguns dels seus protagonistes.

L’acte tindrà lloc el dissabte 1 de febrer, des de les 16h fins a les 20h, a l’IVAMLab i constarà de:

  • Intervencions:

Gritos ahogados en mi silencio / Recital de poesia, Floreal Rodríguez.

Alcoy (1936-1950). Socialización, colectivización y represión / Presentació de llibre, Salomé Moltó.

Filant memòries: les treballadores del tèxtil alcoià / Comunicació, Edurne Vaello.

Patrimoni industrial: experiències i reflexions de el Club d’Amics de la UNESCO / Comunicació, Josep Fuster.

Les Bambuneres (1930-1984) / Presentació i projecció de documental, Fani Grande.

  • Diàleg entre els participants.
  • Sons d’un esplendor angoixant + Simfonia industrial / Sessió de música electrònica postindustrial i videoinstal·lació, Damià Llorens (Demian) i Damià Jordà.

Matriu N001-Alcoi és el primer d’un model d’accions que es replicaran al llarg de 2020 en paral·lel a el desenvolupament de el projecte Indústria.

Participants i resum de les seves intervencions

Floreal Rodríguez (Ciudad Real) va treballar des de molt jove en l’agricultura. Ben prompte va emigrar a Alemanya, on es va dedicar al transport de mercaderies. El 1967 va fundar un Ateneu Llibertari amb inspiració anarcosindicalista, de la CNT-AIT. Des d’aquest ambient tan acord amb les seves idees llibertàries, va donar un gir a tot i va tornar a Espanya, on va ser detingut i condemnat per la dictadura per pertànyer a un moviment llibertari. Després de la mort de dictador, va ser alliberat i va tornar al transport internacional i a la militància a la CNT-AIT, començant llavors l’edició, juntament amb Salomé Moltó, de la revista Siembra.

Amb Gritos ahogados en mi silencio (2018) Floreal Rodríguez presenta un compendi de poemes d’obra pròpia, del qual es desprèn un apassionat compromís per la llibertat i la conquesta d’horitzons inexistents. Diu l’autor que la societat que mereixem no és el mateix que la societat que hem de lluitar cada dia, a cada minut. No obstant això, la paraula, quan emet el seu missatge, convenç, encara que per a fer-ho haja de barrejar en el nostre cervell el conjunt de conceptes dolços o impregnats d’enuig en la puresa incòmoda.

Salomé Moltó (Cocentaina) és sociòloga, escriptora i apassionada de la literatura. De jove va emigrar a París, on es va formar en Llengua Francesa i en Estudis de Literatura i «Civilisation Française». Entre les seves publicacions estan Retazos históricos de la posguerra 1939-1953 (2011) y Alcoy (1936-1950). Socialización, colectivización y represión (2015). Ha col·laborat en revistes com Evocación de París, Orto de Barcelona, Tierra y Libertad de Madrid, entre d’altres, i forma part del staff de Siembra. Els seus treballs van dirigits a fomentar la presa de consciència i possible denúncia dels problemes que afecten a la nostra societat.

En la seua intervenció presentarà el seu últim llibre Alcoy (1936-1950). Socialización, colectivización y represión (2015), un estudi sobre l’obra revolucionària de la col·lectivització i la socialització que va tenir lloc a Alcoi durant els anys de la Guerra Civil. A través dels testimonis d’homes i dones que es van implicar en l’entramat sindical, l’estudi analitza els esforços col·lectius per construir un altre model de societat i economia, i com aquest va ser truncat amb la caiguda de la República i la instauració de la dictadura, que va comportar una política de repressió sistemàtica contra tot el que s’havia aconseguit i contra els que ho havien fet possible.

Edurne Vaello (Cocentaina) és llicenciada en Història de l’Art i màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals i en Gestió Cultural. La seva pràctica professional gira al voltant de el patrimoni cultural, tant des del punt de vista de la gestió com de la conservació i restauració dels béns. Participa activament en l’organització de festivals culturals (PAM! 2017, Intramurs 2017, Moniàtic 2019) i està implicada en diferents col·lectius (Col·lectiu 8 de març i Guaret, Garbera Cultural de Cocentaina). En l’actualitat cursa el programa de doctorat en Sociologia, centrat en el patrimoni cultural immaterial des de la perspectiva de gènere.

La seva comunicació Filant memòries: les treballadores del tèxtil alcoià s’enfocarà en les dones que han format part del complex entramat de la indústria tèxtil d’Alcoi. En concret, incidirà en l’activitat productiva i en la quotidianitat de les dones que van ser partícips de la recuperació econòmica de país a partir dels anys 40 de segle XX. La intenció és parlar d’un temps passat però encara viu; d’uns espais avui degradats o profundament transformats que formen part del paisatge urbà d’Alcoi; d’una ciutat que ja no hi és, però de la que avui continuen sent fruit dels alcoians i alcoianes.

Josep Fuster Moncho (Alcoi) es va formar en Enginyeria Tècnica Tèxtil i ha dedicat la seua vida professional a les empreses de l’àmbit tèxtil i químic. Paral·lelament, ha desenvolupat i desenvolupa un intens activisme social i cultural a través de distints col·lectius i iniciatives (Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi, Iniciativa ciutadana per la gestió pública de l’aigua, Plataforma en defensa de la Llei de Dependència i Avanzar, Associació per l’Accessibilitat Universal). Aquesta doble mirada, des de l’experiència professional i des de la vessant patrimonial, el converteixen en un gran coneixedor del món industrial alcoià, al qual també s’apropa a través de la fotografia.

Patrimoni Industrial: Experiències i reflexions del Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi, és la narració d’una particular singladura que va tenir lloc al Alcoi dels anys 90, quan des de diferents àmbits va sorgir la proposta de fer del municipi una ciutat-museu dedicat a el passat industrial. El projecte pretenia no només reivindicar el patrimoni arquitectònic i els elements mobles associats, sinó també –i especialment– visibilitzar la realitat social que hi havia darrere de tot aquest entramat, sense obviar els conflictes, les formes d’organització i les ideologies radicades en el món fabril alcoià.

Fani Grande (Massamagrell) és presentadora de TV, guionista, escriptora, bloguera i Màster en Programació Neurolingüística (PNL) per a la comunicació. És experta en comunicació, i imparteix cursos sobre continguts de blogs i l’ús ètic de les xarxes. Treballa en televisió, ràdio i premsa escrita, i el seu blog d’opinió El Fémur de Eva s’ha convertit en tot un referent. Part dels seus escrits han estat publicats en paper a El Fémur de Eva (2014). També en format llibre ha treballat la literatura infantil, amb l’exitosa trilogia protagonitzada per Empar, i ha abordat la situació de les persones trans de València en Jo sóc així i això no és un problema (2017).

Les Bambuneres (1930-1984) és un dels capítols de Valentes, una sèrie documental produïda per TV On Produccions sota la direcció de Paloma Mora i emesa per À Punt, en la qual es recupera la memòria de les dones valencianes il·lustres i oblidades. El capítol en qüestió està dedicat a les treballadores de la fàbrica El Bambú d’Alcoi, famoses per la seua capacitat organitzativa i reivindicativa. La projecció anirà acompanyada d’una presentació del projecte a càrrec de Fani Grande, presentadora de la sèrie documental.

Damià Llorens Picó (Alcoi), també conegut com Demian, es un «no-músic» electrònic que porta des de principis dels 2000s involucrat en distints projectes de música electrònica i underground, destacand la banda d’electrònica post-industrial We Are Not Brothers. Dedicat actualment al 100% a aquests afers, en els últims temps s’està escorant als extrems. Per una banda, s’està endinsant en el món de l’electrònica experimental, impro, noise i industrial. Per l’altra –i diametralment oposada– està creant un projecte d’altura de technoanticapitalista anomenat Abraxas, usant precisament, eines ultracapitalistes per al seu desenvolupament, convertint-se en el que es denomina un musicpreneur.

En la seua intervenció Sons d’un esplendor angoixant, farà un directe de música electrònica industrial, confeccionat amb capes de mostres de sons de fàbriques actuals de les comarques de L’Alcoià-El Comtat, junt amb asfixiants beats i riffs cíclics, repetitius i distorsionats que evoquen l’incessant i eixordador soroll maquinal de la indústria, transportant-nos momentàniament a eixe espai immaterial i sonor que es «respirava» en l’època fabril alcoiana.

Damià Jordà (Alcoi) és Doctor en Arts: Producció i Investigació i Màster en Arts Visuals i Multimèdia. El seu treball es mou entre la producció artística, la docència i la investigació. La seua pràctica artística es centra en els llenguatges audiovisuals, en la frontissa que enllaça el vídeo de creació amb el cinema experimental i d’autor. L’obra de Jordà es caracteritza per la recerca de formes d’expressió narrativa mitjançant la construcció d’assaigs i poemes visuals de clara influència cinematogràfica, així com d’instal·lacions multimèdia que plantegen una reflexió formal sobre la nostra relació física amb la imatge audiovisual. La majoria dels seus treballs es desenvolupen a partir d’investigacions antropològiques i etnogràfiques.

Amb Simfonia industrial, Damià Jordà s’ha submergit càmera en mà durant un any a les ruïnes industrials de la conca del riu Molinar, a Alcoi. Ara ens convida a participar d’aquesta videoinstal·lació envoltant, per descontextualitzar aquestes imatges de to paisatgístic i recontextualizar-les mitjançant un muntatge sonor que pretén traslladar-nos de nou a la realitat quotidiana de les fàbriques de finals de segle XIX i primera meitat de l’XX, quan la indústria valenciana floria entre turons, penyals i cascades.

EmailFacebookTwitterInstagram