Conferència de Juan José Lahuerta organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

Dijous, 19:00 h. Saló 'Actes

09 Febrer 2017

gratuït

Conferència “El pasado como el presente: sobre prehistoria, maquinismo y vanguardia hacia 1920″ de Juan José Lahuerta organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

Juan José Lahuerta és arquitecte i professor d’Història de l’Art i Arquitectura en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Ha sigut membre del Collegio Docenti della Scuola Dottorati de l’Istituto Universitari di Architettura IUAV de Venècia, i titular de la King Juan Carlos I Chair of Spanish Culture and Civilization a  la New York University.

Ha publicat llibres sobre temes d’història de l’art i l’arquitectura dels segles XIX i XX, entre els quals destaquen 1927. La abstracción necesaria (Barcelona, 1989); Antoni Gaudí, 1852-1926. Arquitettura, ideologia i politica (Milano, 1992); Decir Anti es decir Pro. Escenas de la vanguardia en España (Terol, 1999), que va rebre el Primer Premi de Publicacions en la III Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Enginyeria Civil, celebrada a Santiago de Xile en 2002; Casa Batlló (Barcelona, 2001); Le Corbusier. Espagne. Carnets (París/Milano/Shopfheim, 2001); Gaudí. Antología contemporánea (Madrid, 2002); El fenómeno del éxtasis. Dalí ca. 1933 (Madrid, 2004); Japonecedades (Barcelona, 2005); Destrucción de Barcelona (Barcelona, 2005); ; Le Corbusier e la Spagna (Milano, 2005); Estudios antiguos (Madrid, 2010), que va rebre el Premi Internacional d’Assaig del Cercle de Belles arts de Madrid; Humaredas. Arquitectura, ornamentación, medios impresos (Madrid, 2010), o Le Corbusier (Milano, 2011). També ha publicat antologies d’escrits sobre Gaudí, Giorgio de Chirico o Le Corbusier, i ha sigut l’editor del volum d’assajos de les Obres Completes de Salvador Dalí.

Va ser fundador i director, juntament amb Antonio Pizza, de CRC. Galeria d’Arquitectura (Barcelona, 1985-1987), i ha comisariat exposicions com Dalí. Arquitectura (Barcelona, 1996), Arte Moderno y revistas españolas (Madrid, Bilbao, 1996), Margaret Michaelis. Fotografía, vanguardia y política en la Barcelona de la República (València, Barcelona, 1998), Univers Gaudí (Barcelona, Madrid, 2002), o Salvador Dalí, Federico García Lorca y la Residencia de Estudiantes (Madrid, 2010). Ha sigut assessor del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2004-2005),  “sènior curator” del Museu Picasso de Barcelona (2010-2011) i professor de la New York University.

Entre 2013 i 2016 ha sigut Cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC.

Ha col·laborat en nombroses revistes de tot el món, i ha participat en les redaccions o consells científics de revistes com Carrer de la Ciutat (Barcelona, 1977-1981), Buades. Periódico de Arte (Madrid, 1986-87), 3ZU (Barcelona, 1993-1995) o Acto (Santa Cruz de Tenerife (2001-2008). En l’actualitat és membre del comitè científic i editorial de la revista Casabella, de Milà.

És fundador i director de Mudito & Co. (Barcelona), que va rebre una Medalla FAD per la seua labor editorial en 2007.

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directors: Juan Vicente Aliaga / Vicente Sánchez-Biosca

La vida de les imatges en la cultura contemporània desborda els espais tradicionals (materials i immaterials) en què aquestes van ser capturades en el passat, fins i tot en el recent. Els seus gèneres i registres, els seus àmbits de circulació, les seues migracions incessants donen la sensació d’oferir una experiència verge del real al mateix temps que, en aparent paradoxa, exhibeixen un orgull tecnològic res fingit.

Ara bé, per molt que els estudis d’Història de l’Art, Belles arts, Periodisme i Comunicació Audiovisual hagen tractat d’adaptar-se a les exigències d’aquest estat de coses, la labilitat de les fronteres entre creació i reflexió, tecnologia i art, mitjans de comunicació i imaginari col·lectiu, entre unes altres, exigeixen àmbits de reflexió i debat més dúctils que els propis de les carreres universitàries i la recerca tradicional. D’altra banda, a diferència de la filologia clàssica, la paleografia, l’exègesi de textos escrits, la imatge encara presenta un desajustament entre el seu impacte (emocional, conceptual, polític, memorístic) i els instruments posats en pràctica per a analitzar-la.

L’objectiu de la Càtedra Estudis Artístics, sorgida de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univerdad Miguel Hernández i l’IVAM, consistirà a animar aquesta reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, açò sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en el si de l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

EmailFacebookTwitterInstagram