Conferència de Inés París organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI

DIVENDRES, 19.00 H. SALÓ D'ACTES

14 Desembre 2018

GRATUÏT

Conferència de Inés París “Autómatas, Cyborgs y otras damas. Hacia una poética audiovisual feminista” organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI.

Inés París és directora i guionista de cinema i televisió. Llicenciada en Filosofia, especialitat d’Estètica i Teoria de l’Art.

Ha escrit i dirigit els llargmetratges de ficció: “La noche que mi madre mató a mi padre” (2016), “Miguel y William” (2007), “Semen, una historia de amor” (2005), “A mi madre le gustan las mujeres” (2002). I els documentals: “Ellas son… Africa” realitzat en 2010 a Mali-Etiòpia-Moçambic i Senegal, la sèrie documental “Igual-es”  (TVE-2011), i el llargmetratge “Manzanas, pollos y quimeras” sobre les Dones Africanes que viuen a Espanya (2014).

Ha treballat per a la televisió dirigint equips creatius i escrivint nombroses sèries.  L’última “El Accidente” emesa per Medaiaset en 2018.

Les seues pel·lícules i sèries han obtingut nombrosos premis i han sigut estrenades internacionalment.

Ha compaginat la seua carrera com a directora i escriptora amb la docència impartint cursos i donant conferències en La Sorbona (París) MIT (USA) Harvard (USA), Cambridge (USA) New York University (USA) i nombroses universitats espanyoles.

Ha publicat nombrosos articles i col·laboracions en llibres  que recullen les seues reflexions i aportacions en el terreny de la igualtat de dones en la cultura i concretament en l’audiovisual.

ExPresidenta de CIM (Asociación de Mujeres del Audiovisual Español).

 

CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI

Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)

Directores:  Giulia Colaizzi / Marina Pastor

Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.

TEMA DE ESTUDIO

“Cos, imaginari social i cultura visual”

L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.

EmailFacebookTwitterInstagram