Cicle de Conferències sobre Walter Benjamín

19.00 h. Salón d'Actes

27 Gener 2015 - 29 Gener 2015

Gratuït

CONFERÈNCIES SOBRE WALTER BENJAMIN, A propòsit DE L’EXPOSICIÓ “CONSTEL·LACIONS. WALTER BENJAMIN”

Dimarts, 27 de gener de 2015. 19’00 hores.

JUAN BARJA. Merodeos: Visión y huella”.

Introducció conferencia Merodeos: Visión y huella”.

Entre visió i petjada. Com entre pensar i construir. El muntatge i la línia. Figures –figuracions– del discurs. Entre el tauler i el pentagrama. Construcció de la imatge, imaginació del projecte, projecte i atzar. Camp magnètic i constel·lació. Atracció, repulsió, analogia…-, o, també, unitat i diferència. Exhibir/mostrar: un pensament.

Dimecres, 28 de gener de 2015. 19’00 hores.

CÉSAR RENDUELES. “Walter Benjamin, l’antropòleg de la vida moderna”.

Introducció conferencia “Walter Benjamin, l’antropòleg de la vida moderna”.

La repercussió del pensament de Walter Benjamin transcendeix els cercles habituals de la reflexió filosòfica. Els seus escrits són citats amb entusiasme per artistes visuals, sociòlegs, arquitectes, cineastes, escriptors o activistes. En aquesta recepció tan àmplia ha exercit un paper essencial una avaluació molt positiva de la seua contribució a la teoria política. Els escrits de Benjamin desenvolupen una crítica molt original del capitalisme i exploren les seues possibilitats de transformació. Suggereixen l’existència d’alternatives socials vivificants i factibles i, d’aquesta manera, proposen eines intel·lectuals per a superar l’oclusió contemporània del camp polític. En quina mesura aquest diagnòstic és encertat? És l’obra de Walter Benjamin una eina adequada per a comprendre i criticar el capitalisme postmodern?

Dijous, 29 de gener de 2015, 19’00 hores.

JUAN CALATRAVA. “Walter Benjamin i l’arquitectura de la metròpolis”.

Introducció conferencia “Walter Benjamin i l’arquitectura de la metròpolis”.

El creixent interès que suscita -en contrast amb l’oblit que patia fins a fa ben poc- la figura de Walter Benjamin ha posat en relleu, entre molts altres aspectes, la riquesa i densitat de la seua mirada sobre l’arquitectura contemporània. No es tracta només que triara un símbol arquitectònic i urbanístic, el passatge comercial, com a símbol i metàfora de la seua dissecció de la metròpolis contemporània, sinó que nombroses reflexions al llarg de tota la seua obra s’articulen sobre anàlisi l’objecte primordial de la qual és l’espai: des del laberint al saló burgés, des del monument tradicional a la nova arquitectura del ferro, des de la terrassa al carrer, des de la porositat d’algunes ciutats fins a la coexistència de temps en unes altres… tot el seu pensament està impregnat d’arquitectura.

EmailFacebookTwitterInstagram