Els caràcters xinesos, una mena de prolongació dels jeroglífics utilitzats durant la civilització humana, segueixen vigents en l’actualitat. Els antics caràcters xinesos començaren a cristal·litzar-se fa 6. 000 anys, durant l’etapa Banpo. El primer sistema textual complet va aparèixer en la història xinesa durant la dinastia Shang en el segle XIV a.c. Igual que en la resta de les civilitzacions antigues, els caràcters originals es basaven en representacions d’imatges naturals. Aquest fet va donar lloc a una teoria sobre l’art tradicional xinès que assegura que la cal·ligrafia i la pintura comparteixen el mateix origen.
En els últims vint anys, Wang Xieda s’ha dedicat amb devoció a l’estudi del text i la cal·ligrafia. L’artista no és un simple admirador de la Xina antiga sinó de totes les civilitzacions antigues del món. Després d’anys d’estudi va descobrir que molts dels pictogrames de les primeres civilitzacions humanes compartien similituds. Els pictogrames eren el mode més comú de representar la naturalesa sintetitzant les formes abstractes en metàfores senzilles. En totes les formes visuals, les línies són el llenguatge de la comunicació i de la disseminació més bàsiques i eficaces. En l’art xinès de l’antiguitat, fa exactament 2 000 anys, ja hi havia conceptes semblants al minimalisme. En aquella època el filòsof Lao Tzu va escriure en el seu famós Tao Te Ching “El Tao crea una, crea dos, crea tres, i tres creen a tots els sers!”
Les obres recents de Wang Xieda mostren un estil antic, seriós i de bon gust, així com un ritme refrescant i elegant que evoca els orígens estètics de les civilitzacions antigues. L’autor recorre a línies senzilles i sense pretensions, les seues escultures i pintures constitueixen motlles concisos i imprevisibles. Aquestes formes visuals, com els tòtems primitius i els primers símbols cal·ligràfics, permeten a Wang explorar un sentiment abstracte i purament estètic, tot controlant a la perfecció l’harmonia de les dimensions i creant un ritme espacial apropiat. Molts espectadors s’enamoren de les obres de Wang al veure la ressonància momentània que es produeix quan el creador i els espectadors veuen una certa eterna bellesa de concisió.
Enfront dels canvis del segle XXI, les tradicions culturals de les nacions han de trobar un llenguatge contemporani nou amb l’objectiu de no desvincular-se de les noves expressions estètiques. Aquesta és l’única forma que les generacions més joves estudien i hereten les tradicions de forma voluntària. Com a artista, Wang ha treballat amb la finalitat de buscar l’experiència artística i humana comú. Aquests esforços no tenen la intenció de reiterar el passat sinó d’emprar la simplicitat i l’amplitud de l’art antic amb l’objectiu de recrear-lo. És la seua interpretació del llenguatge antic mitjançant la sintaxi actual la que expressa les seues experiències i emocions personals. Tal empresa fa que el seu art siga contemporani i intemporal. En entorns difícils i variables podem percebre en les obres de Wang Xieda una confiança serena i natural, com exemplifica la seua expressió competent de la estètica nacional. Aquesta exposició en l’IVAM és la primera mostra individual de Wang fora de la Xina. Esperem que la seua obra siga valorada i entesa pels espectadors occidentals.