Nascut en 1964, Cai Xiao Song pertany a la generació posterior a la Revolució Cultural. Xina obri les seues portes a Occident als anys setanta, quan Xiao Song és un adolescent de dotze anys. Entre 1987 i 1991 realitza els seus estudis d’art a la Universitat de Belles Arts de Shanghai. Allí rep una educació artística restringida a la pintura tradicional xinesa i a la pintura académica europea del segle XIX. Tot i això, des de la seua graduació en 1991 i durant els onze anys posteriors fins al 2002, Xiao Song persegueix altres objectius que queden reflexats a les seues obres. Podem distinguir-ne tres tipus.

Un primer grup d’obres, conformat per pintures a l’oli i acríliques, són retrats distorsionats, casi irreconeixibles, de Mao que tanto Xiao Song com altres tants pintors de la seua generació van realitzar per tal de satisfer la demanda del mercat occidental. Un segon grup està també integrat per pintures de Cavallet composades tan sols per text pur, per paraules en xinés i en anglés. Xiao Song pensa que les paraules són el mitjà d’espressió més directe que existeix. Escull paraules comuns i a través d’elles i de les seues associacions expressa el seu punt de vista sobre la societat i la política del moment. Però, no obstant això prompte sent que aquest mètode de pintura tradicional és molt limitat quant a possibilitats visuals. Així, s’inicia un nou camí basat en objectes trobats que trau de context i carrega de simbologia. Xiao Song presenta una obre a una exposició a la que 25 artistes treballen sobre l’idea d’un “banc”. L’autor assimila el significat de la paraula “banc” en anglés britànic (posició dels membres del Parlament) amb el significat simbòlic d’un banc o d’una cadira en xinés “Wei Zi” (càrrec), pintant sobre ell les cinc estrel·les del Pentàgon sobre la bandera nacional xinesa. Amb açò vol simbolitzar la seua nació baix el lideratge del Partit Comunista Xinés.

El punt d’inflexió per a Xiao Song arriba en 1998. Decideix completar els seus estudis durant un any a França. Una volta arriba a París cambia els seus plans i passa deu mesos viatjant per Europa. Després de la seua tornada a Xina deixa de produïr art i es dedica amb intensitat a la cal·ligrafia. El seu objectiu és la reflexió. Per a Xiao Song Xina no deuria convertir-se en una altra Europa Occidental, deu convertir-se en una nova Xina, recobrar el seu caràcter propi. Per aquest motiu l’any 2002 decideix treballar i produïr la tradicional pintura de montanya i aigua “Shan Shui”. El seu objectiu és transformar-la i convertir-la en un nou símbol per a Xina, però mitjançant la utilització de les tècniques ancestrals i tradicionals. Dins d’eixe context es troba el seu treball actual, de fet, hi ha dos pintures “Shan Shui” en la mostra.

L’exposició es composa d’un conjunt de nou instal·lacions que Xiao Song anomena “Stones”, dos pintures tradicionals xineses de montanya i aigua (Shan Shui) i una instal·lació de cal·ligrafia titllada “Década”.

“Década” és una instal·lació que recull deu anys de la cal·ligrafia de Cai Xiao Song en un espai de 5x6 metres i que consta de 100 peces de treball individual de 5x250 cm cadascuna. A la instal·lació, cada caràcter xinés té la seua pròpia forma i significat, no obstant això, es genera un de nou quan un caràcter s’alia amb la resta dels que el rodegen. Sembla com si parlàrem de les nostres vides, de cadascuna de les nostres vivències i interconnexions. L’artista utilitza aquestes disposicions al·leatòries per a transmetre l’incertesa i el desconeixement del món, per tal de mostrar-nos la seua relació amb l’art durant tota una década. No obstant això, l’espectador també pot establir les seues pròpies connexions. És com si el temps es detingués per tal de donar pas a la reflexió. Segons paraules de Consuelo Císcar, les instal·lacions cal·ligràfiques de Xiao Song s’apropien d’una lírica harmoniosa i una creativitat, plena de bellesa, tradició i modernitat. Eixa herència mil·lenària, ubicada en el històric global, ens porta a descobrir com l’artesania i l’art conceptual sintonitzen d’una manera tan precisa.

Cadascuna de les seues “Stones” està integrada per dos peces de metracrilat, entre les quals s’introdueix una peça de seda amb pedres pintades en ell a base de tinta xinesa i aigua. Aquests dos elements aparentment oposats – seda i pedra -, són hàbilment vinculats mitjançant parells de contrasts: la suavitat front a la duresa, les línies front a les curves, la lleugeresa front la pesadesa i el treball humà front a la creació natural. Cai Xiao Song tracta de crear vincles d’interdependència entre els elements que utilitza i al mateix temps entre les diferents peces individuals produïdes i en fer-ho crea una mena de collage. Així, també oposa el mitjà ancestral de la pintura xinesa al mitjà contemporani occidental creat per Braque o Picasso, el collage. D’altra banda, la simplicitat i la sutilesa de la transparencia ens mostra el que sempre serà estàtic i permanent, independent del pas del temps. Dins d’eixa línia, huit d’eixes “Stones” es combinen per a formar el mapa de Xina. Tant les pedres com la seda són elements pròpiament xinesos i amb ells pretén definir Xina com una nació d’art. Mentres l’atenció del món sencer se centra en el poder polític i financer de Xina, Cai Xiao Song suggerix la percepció de Xina com un mapa d’art.

A l’art Cai Xiao Song trobem un punt de trobada entre les cultures d’Orient i Occident. Ambdúes apareixen definides pel que són, sense interferències, conservant les pròpies senyes d’identitat. Xiao Song mitjançant la reinterpretació, transforma els tresors de la técnica de l’art tradicional en símbols de la nova visió de la cultura xinesa.