els procediments de reproducció gràfica, però també en pintura o per a les seues edicions de múltiples. Apassionat de les possibilitats de la impressió, no va dubtar a traslladar-se a Milà o a Stuttgart per a editar alguna de les seues serigrafies o litografies. Les obres de la col·lecció de l’IVAM que incloem en la secció Gent i que associem a un altre genere clàssic de la pintura, el retrat, “retrata” escenes de personatges populars dels mitjans de comunicació, com eren Marilyn Monroe i Bing Crosby del món del cine, Mick Jagger del món de la música i Robert Fraser del món de l’art, galerista del mateix Hamilton. Dos retrats més de personatges contemporanis de l’artista, com són un pres de l’IRA i un altre d’un participant en la processó de l’orde d’Orange, traslladen el nostre punt de mira a Irlanda del Nord i els conflictes polítics que l’artista arreplega i denuncia a través de la seua obra. My Marilyn sorgeix a partir d’unes fotografies de l’actriu de cine Marilyn Monroe (1926–1962) que es van publicar en la revista Town al novembre de 1962, poc després de la seua mort. Les fotografies de George Barris ocupaven una doble pàgina de la revista i, sobre aquestes Hamilton explica que Marilyn Monroe va demanar que li enviaren els negatius de la sessió fotogràfica per a revisar-la abans de la seua publicació. Va fer indicacions, brutals i belles en conflicte amb la imatge, sobre les proves per a donar la seua aprovació o desestimar-les, o suggeriments per a retocar-les de manera que foren més acceptables. Després de la seua mort, algunes es van publicar amb les seues marques, creus i notes d’aprovació, retocs o instruccions per al fotògraf, i inclús amb l’alleujament que li suposava l’agressió física esgarrant l’emulsió amb les ungles o amb tisores. Hi ha un narcisisme fortuït en haver vist en els negatius amb creus el símbol infantil d’un bes; però la violenta eradicació en la seua pròpia imatge té una implicació interlocutòria destructiva que converteix la seua mort en més commovedora. My Marilyn comença amb les seues marques i s’elabora amb les possibilitats que suggereixen.18 La imatge original per a la sèrie I’m Dreaming of a White Christmas està extreta del negatiu de 70 mm Panavision de la pel·lícula de Paramount Pictures Holiday Inn, protagonitzada per Bing Crosby; són proves i més proves sobre el mateix negatiu. D’aqueixa manera, d’una prova a una altra, converteix Bing Crosby en negre, i d’ací el canvi de títol a Black Christmas en una de les obres de la sèrie. Respecte d’això, Hamilton comenta: “Mentre treballava en la pintura d’aquest mateix tema, vaig imprimir un negatiu a color perquè m’ajudara a distribuir els colors. Vaig treballar un poc sobre el negatiu amb dyes en 18. Richard Hamilton, “Notes on photographs”, op. cit., p. 65 22
Caso de Estudio. Richard Hamilton
To see the actual publication please follow the link above