s’hi va comprar una casa en ruïnes. A partir de llavors, tant ell com la seua fa-mília 20 van ser habituals en la costa de l’alt Empordà durant els mesos d’estiu. Sobre la seua primera visita amb els Duchamp, Hamilton recordava en una entrevista: “Durant el dia, m’asseia en la terrassa i treballava amb Marcel, i sobre les 6 pm anàvem al Melitón a prendre alguna cosa, fumar un cigar i observar en silenci les joves que passaven. Marcel també intentava trobar algú que volguera jugar als escacs amb ell abans d’anar-nos-en a sopar. Van ser dies meravellosos i vaig gaudir immensament de Cadaqués.”17 Sobre el teixit social que va trobar en els anys setanta a la ciutat i la seua relació amb la galeria Cadaqués, Richard Hamilton comenta: “Així que allí estava, amb una casa, però no la vaig comprar per a participar en la vida intel·lectual de Cadaqués, Marcel va ser l’única raó que em va portar allí, en primer lloc, i l’única raó que em va fer quedar-me tant de temps. No obstant això, quan vaig comprar la casa ja tenia una relació amistosa amb quasi tota “l’elit” de Cadaqués. Els amics de Marcel i Teeny es van convertir en els meus, anava a tots llocs amb Marcel quan estava en la ciutat, però no vaig aprofundir molt més en l’escena artística. Hi havia una alta societat, principalment estrangers, encara que alguns eren espanyols de Barcelona, els propietaris de les cases dissenyades per Peter Hamden i Lanfranco Bombelli. Era gent amb possibilitats econòmiques, intel·lectuals i cultivats. En aquell moment no tenia relació amb Lanfranco Bombelli, coneixia més Peter Harden, el seu soci, i quan va morir, el vaig conéixer millor. Va comprar una antiga fàbrica de sardines que va transformar en apartaments, però en la planta baixa hi havia un espai que va començar a utilitzar com a galeria, encara que només durant unes setmanes d’estiu. Visitava Cadaqués almenys una vegada a l’any, i com la galeria era xicoteta, podia instal·lar-hi una exposició de serigrafies o dibuixos amb prou facilitat, així que em vaig organitzar per a fer-ho quasi cada any. Més avant les coses es van complicar perquè organitzar una exposició cada any començava a prendre’m les vacances; no obstant això, ho vaig continuar fent fins que Lanfranco es va posar malalt i no va poder fer-se càrrec de la galeria”. Passejant per Cadaqués amb Lanfranco Bombelli, Richard Hamilton va veure els anuncis metàl·lics de l’empresa francesa de licors Ricard i immediatament va pensar que si afegia una “h” entre la “c” i la “a”, el cendrer, la garrafa, així com les planxes esmaltades que Ricard utilitzava per a la seua difusió i publicitat, es convertirien en peces “genuïnament Richard”. El primer pas va ser posar-se en contacte amb l’empresa i amb 17. Roland Groenenboom, Galería Cadaqués, Obras de la Col.lecio Bombelli, MACBA, Barcelona, 2006
Caso de Estudio. Richard Hamilton
To see the actual publication please follow the link above