Aquestes “seqüències d’idees” que Hamilton suggereix van donar lloc a les sèries que va desenvolupar durant tota la seua carrera, com una fórmula de revelar els interessos principals i mantindre les constants en l’obra d’un artista, com indica Lynne Cooke. En aquest sentit, la versió òfset-litografia laminada de The Critic Laughs de 1968, encarregada per la Fundació de la Documenta IV, es va iniciar com un objecte ready-made, o per a ser més precisos en la nostra terminologia duchampiana, un ready-made assistit. L’obra és el resultat de l’associació de dos productes de consum, el raspall elèctric de Braun i unes dents gegants fetes amb sucre, una llepolia fàcil de trobar en UK i que exemplifica el costat més fosc del sentit de l’humor britànic. Aquesta conjunció 15 The Critic Laughs (El crític riu), 1968 Òfset a color sobre paper, esmalt i collage, 34,2 x 26,2 cm; 59,5 x 46,4 cm. Publicat per Documenta Foundation, Kassel Ed. 68/125 Trade mark (Marca registrada), 1972 Llapis i tinta sobre paper, 22 x 41 cm The Critic Laughs-case (El crític riu-estoig), 1971 Acetat metal·litzat, tinta i tints Ben Day sobre mylar, 44 x 66,5 cm
Caso de Estudio. Richard Hamilton
To see the actual publication please follow the link above