serigrafiaren abans que s’apegara un rectangle metal·litzat de polièster entre les vores plàstiques de la torradora, per a imitar la superfície brillant del seu perfil. Hamilton va substituir el logo del fabricant en un dels extrems de la torradora amb el seu propi nom en lletres de caixa baixa roges. El títol de la serigrafia encapçala els cinc paràgrafs de text davall de la fotografia. Utilitzant el mateix tipus de font que va utilitzar el fabricant, Hamilton va adaptar amb sentit de l’humor els textos que va trobar en els fullets de publicitat de Braun per a presentar aquesta obra gràfica. El text introductor pareix una paròdia del llenguatge publicitari: “Nou, pràctic, excel·lent, aquesta obra gràfica ha sigut possible per un cert nombre d’idees. La prova d’excel·lència de la torradora que va inspirar aquesta obra d’art s’ha subministrat després dels resultats d’uns quants tests de resistència realitzats recentment. Després del recompte del compliment aconseguit per la torradora, forçada a mantindre’s en funcionament 1458.3 hores, el text afig que la torradora està tan ben dissenyada que s’ha inclòs entre els objectes més atractius d’ús diari exposats en el Museu d’Art Modern de Nova York, l’única torradora del món a tindre aquest honor. Unes quantes frases més afirmen les propietats saludables i saboroses de les torrades abans que el text acabe amb una llista d’especificacions detallades de l’obra gràfica, recordant al consumidor potencial que el producte que s’anuncia és l’obra de Hamilton i no l’objecte representat en la imatge –la torradora”.11 Objectes. The Critic Laughs “Sovint sent, com Marcel Duchamp, que una única obra d’art no significa gaire. Un observador ingenu no entendrà ni pruna en un quadre aïllat. Només quan les coses s’ajunten i es relacionen com a seqüències d’idees, comencen a adquirir sentit. Els ready-mades de Duchamp no tenen cap qualitat en si mateixos. Una tapa de màquina d’escriure Underwood no pot significar molt per a ningú, encara que s’haja seguit un curs d’iniciació a l’art. Duchamp va adonar-se que havia de mantindre el control del context en què els seus objectes serien contemplats perquè arribaren a revelar el sentit del seu art de la designació.12 11. Elizabeth Manchester, op. cit., agost 2007. 12. Richard Hamilton, “My love for art came from museums”, Art International, Primavera, 1970, p. 52, nota nº1 del text de Lynne Cooke, op. cit., p. 29. 14
Caso de Estudio. Richard Hamilton
To see the actual publication please follow the link above