via preparat per al xoc cultural –de tornada a Nova York des de la costa oest ja pareixia com un retir al vell món. Havia sigut tot com un somni. Vaig volar a l’oest amb els Duchamps en un dia perfecte, sense un núvol en el cel (…). Marcel assegut al meu costat conjecturava noms de rius, muntanyes i ciutats. Aquesta privilegiada introducció als Estats Units va continuar a Califòrnia. A Duchamp el van festejar magníficament: va haver-hi visites guiades a galeries, a estudis d’artistes, a col·leccionistes, a museus, amb invitacions que amablement sempre ampliaven per a mi, una orgia de turisme artístic per una vegada en la vida. Va haver-hi dues exposicions memorables a Los Angeles la de Claes Oldenburg en la Dwan Gallery, una exposició gran, superbament instal·lada i amb mag-nífiques obres. I en la galeria Irving Blum’s Ferus estava Warhol, en una sala amb Elvis Presley i una altra sala més xicoteta amb retrats de Liz Taylor. Ambdós, Oldenburg i Warhol, estaven en Los Angeles per les se-ues exposicions, i també en la festa de Duchamp en el Museu de Pasa-dena, així que vaig tindre oportunitat de conéixer-los, en total vaig iniciar moltes amistats en el viatge que es confirmarien en subsegüents visites als Estats Units. Duchamp s’havia convertit, en els sis anys que feia des que m’havia involucrat intensament en la seua obra, en un heroi cultural, i descobrir-ho va ser una de les grans sorpreses del viatge. La meua altra empresa, la d’expressar l’interés en una societat de consum en els termes de les belles arts, tenia un nom art pop. Això, amb els seus mestres i seguidors de camp, va ser un tren que va passar prop de mi i al qual em vaig pujar. Un dels resultats de la visita als Estats Units a l’octubre de 1963 va ser conéixer de primera mà artistes com Warhol, Lichtenstein, Dine, Rosen-quist i Oldenburg. El que més em va impressionar dels artistes ameri-cans va ser la seua actitud natural cap a l’art –un punt de vista que els europeus, amb la seua llarga tradició de la serietat de la cultura (ni dadà era tan despreocupat), podia difícilment adquirir. Epiphany és un souvenir d’Amèrica. La quincalla que és la seua font vaig comprar-la en una sòrdida botiga de bromes de Pacific Ocean Park. A la tornada, el pin mantenia molt del que més havia gaudit experimentant els Estats Units, però també resumia el que més admirava dels artistes americans, la seua audàcia i intel·ligència.”8 11 8. Richard Hamilton, “NYC, NY and LA, Cal. USA”, op. cit., pp. 54-55.
Caso de Estudio. Richard Hamilton
To see the actual publication please follow the link above