96quan el mite engendra i'espant faran susceptibles d’intervenció per a canviar la seua essència primitiva. No hi ha una gran diferència conceptual entre la declaració del ministre britànic responsable de les colònies entre el 1895 i el 1903 (“la nostra dominació és l’única que pot assegurar la pau, la seguretat i la riquesa a tants desgraciats que mai abans no van conéixer aquests beneficis. Duent a terme aquesta missió civilitzadora és com complirem la nostra missió nacional en benefici dels pobles sota l’ombra del nostre àmbit imperial”) i la de Samuel P. Huntington en la seua coneguda teoria del xoc de civilitzacions (“està clar que l’interés d’Occident passa per promoure una major cooperació i unitat en el si de la seua pròpia civilització, particularment entre europeus i nord-americans (…); enfortir institucions internacionals que reflectisquen i legitimen els interessos i els valors occidentals i promoure la implicació d’estats no occidentals en aquestes institucions”). Ambdós visions responien a la necessitat de justificar una empresa de dominació política basada en la supremacia cultural i la deshumanització de l’altre. La divisòria entre civilització i barbàrie justificarà sota paràmetres culturalistes les estratègies de poder que la geografia oriental atrau permanentment. Per a justificar l’empresa colonial, els europeus van esgrimir el principi que Europa assumia la missió civilitzacional de crear un Orient Mitjà ex nihilo poblat per beduïns primitius i comunitarismes arcaics incapaços de l’autogovern (l’espant), si bé el seu exotisme alimentava el romanticisme cultural orientalista (el mite). El sionisme europeu presentarà la seua empresa colonial sobre Palestina com una terra “sense poble”, que com a màxim disposava d’uns grapats de beduïns arcaics
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above