Page 77

Entre el mite i l'espant

entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 75 munitats d’origen i desvelar així les particularitats discursives culturals (complexes i contradictòries), sense desdenyar les formes estètiques que les expressen. Un dels exemples més significatius del que volem dir el podem trobar en els projectes que Ursula Biemann (Suïssa, 1955) presenta en l’exposició, en els quals analitza el Magrib com un espai de migració en trànsit en què intenta visualitzar les estratègies de supervivència que la gent concep per a arribar a Europa. Els seus tres vídeos ací presents ens parlen sobre com les fronteres i la mobilitat contínua entre les dos vores són enteses com a autèntiques geografies o, millor dit (segons la mateixa U. B. i d’acord amb Saskia Sassen), com a contrageografies, una forma visual de traçar relacions territorials i humanes. “Per a mi”, escriu la mateixa artista, “la contrageografia són aquelles pràctiques no autoritzades i subversives que, per exemple, eludeixen la regulació de l’estat i les seues fronteres. M’interessa infinitament més representar aquestes pràctiques irregulars que les geografies oficials de poder que se centren en les tecnologies de frontera, les tanques frontereres i altres signes de poder i control”. El seu interés està especialment centrat en els contramoviments, en aquestes pràctiques inestables, precàries i ben sovint improvisades, ja que per a Ursula Biemann l’espai no ha de ser entés com una entitat fixa o inamovible, sinó com allò relacional i dinàmic que afecta tant qüestions espacials com familiars o de treball. Aquestes idees les podem trobar en els seus diferents vídeos: en Europlex, 2003, se centra en la frontera hispanomarroquí i en els foscos camins que les “domèstiques” (dones marroquines


Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above