entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 73 la qual cosa està ocasionant una dramàtica situació humanitària que cada dia arriba a límits més terribles, alhora que converteix el Mediterrani en una frontera militaritzada reglada per una vigilància constant en què s’exerceix una metòdica violència contra tots/ es aquells/es que gosen franquejar-la fins i tot a costa de la pròpia vida. De fet, la xifra de persones que moren en l’intent no fa més que créixer i créixer d’una manera impossible de suportar. Parlem de la diàspora d’uns pobles desesperats que s’atreveixen a iniciar el que es coneix com el “viatge de l’esperança” i que així ho va relatar una dona eritrea (en el periòdic del Pavelló Alemany de la Biennal de Venècia de 2015), que es va atrevir a durlo a terme: “You flee from a country where you cannot always go to school. You run from a country where you cannot work as you wish. You escape from a country does not allow you to be who you ARE. You run, despite knowing that this journey of hope could hold in store death, hunger, thirst, and harrasment. But you run just the same, because is better to die rather tan accept all this, better to die trying to change your life rather than accept all that without doing anything”. Influenciats per aquest “viatge”, en aquesta segona part de l’exposició (denominada “L’espant”) s’exhibeixen les obres d’un conjunt d’artistes, homes i dones, de molts diferents països (Algèria, Palestina, França, el Líban, Suïssa, el Marroc, Espanya o Albània), que tenen en comú que mostren un món sensible i particular de la seua cultura relacionat amb les seues pròpies vivències, alhora que reflexionen en profunditat sobre aspectes de profund impacte social, cultural i polític. Tots/es ells/es són artistes contemporanis que en
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above