66entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte procedent d’un país fred del nord d’Europa. Tant en les seues imatges de grups (La charla, 1943) com de multituds (Espectadores, Tànger, 1942), s’incideix en aquesta visió més típica d’un país ancestral, encallat en el temps i allunyat de la modernitat. Gel·labes, vels i plantofes és la roba que visten uns personatges arraïmats en carrers diminuts o en socs (Mercados de esteras, 1944) en què les formes de les dones es confonen amb els paquets de les mercaderies exposades. Muller va residir uns quants anys en aquesta ciutat en una època vertaderament convulsa per a Europa i, no obstant això, no arribà mai a interessar-se realment per aquesta ni a relacionar se amb els seus habitants. La fascinació pel món àrab també es va explicitar en les obres de diversos artistes valencians, com ara en el quadre de Josep Benlliure Escena de Tánger (Recitando el Corán), 1897, o també en diverses de les teles d’Antonio Muñoz Degrain (1840- 1924), producte del seu viatge per la franja mediterrània que recorre Síria, Palestina i el Líban. Una de les seues pintures més destacades en aquest sentit és El Líbano desde el mar, 1909, un quadre de colorit vibrant i d’intensa gamma cromàtica (contrastats grocs, blaus i taronges), en el qual s’observa una naturalesa agresta conformada per dos línies muntanyoses paral·leles i al fons una serralada, més alta, nevada. En primer terme, dos estranyes embarcacions amb les proes guarnides amb animals fantàstics naveguen a vela i rem enmig d’un mar tranquil i amable ple d’altres embarcacions xicotetes amb coloristes veles desplegades. Aquest mar Mediterrani, amb allò que té de fantàstic i misteriós d’una banda, i d’amable i plàcid d’una altra, serà objecte d’atenció central
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above