entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 61 joves pescadors, arriers o aprenents toscos i desendreçats eren transmutats per la seua càmera en bells pastors, faunes bucòlics o herois homèrics amb fulles de llorer al cap; adolescents despreocupats de la seua joventut posaven triomfants i ociosos en una indolència ambientada en patis rodejats de columnes i atuells o tombats sobre pells de lleopard tocant la flauta, a fi de plasmar un ideal eroticoestètic que (basat en les teories de Winckelmann) feia referència a un passat heroic llunyà, a una Grècia que mai havia existit. Wilhelm von Gloeden va triomfar a l’hora de propagar una visió d’una edat d’or anterior a la nostra civilització, les seues obres són autèntics tableaux vivants, reproduccions d’històries i de costums folklòrics en els quals l’artista componia representacions d’una societat arcaica idealitzada i sense disparitats socials. Gloeden veia en aquests xics els descendents dels grecs, una raça noble arrelada en la naturalesa. Podem dir que les seues imatges eren una mescla del culte grec a la vegetació, l’estatuària romana i el “nu antic” practicat a les escoles de belles arts, amb els estudis etnològics o les evocacions poètiques de l’antiguitat. Una fotografia pictoricista que certifica la bellesa pura d’un adolescent de cos androgin en un món perfecte (Cap de xicot, 1890-1905). Va ser l’historiador i crític d’art alemany Johann Joachim Winckelmann (1717-1768), amb el llibre Historia del arte en la antigüedad (1764), qui va construir un sòlid discurs en què es defenia que per a aconseguir la perfecció estètica era necessari imitar els grecs. Winckelmann entenia que la pintura i l’escultura gregues eren la perfecta representació de la bellesa ideal, i que havia aconseguit tal nivell de mestria que resulta insuperable, i per això
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above