Page 62

Entre el mite i l'espant

60entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte amb la qual cosa es van crear greus problemes de salut pública, i es van difondre de manera molt important, entre altres malalties, la tuberculosi i l’alcoholisme. En aquest moment, la salut corporal adquireix un gran valor i s’estén una visió de la salut entesa com la recerca de l’equilibri de les formes (la bellesa) i dels òrgans (funcionalitat interna), la qual tenia com a objectiu tractar de regenerar físicament i mentalment una societat que patia els mals del procés industrialitzador. La preocupació per la higiene i l’evolució física va estar (a final del segle XIX) molt influenciada pels moviments de l’idealisme utòpic, basats en la promoció de la higiene i la prevenció de la malaltia. Com a reacció als efectes més desastrosos del desenvolupament urbanístic de la Revolució Industrial, aquests moviments preveien un retorn a la naturalesa i a allò “natural” (és a dir, la vida a l’aire lliure, la cultura física, la nuesa, la cuina vegetariana...) que portaria a una restauració de l’harmonia original de l’home amb el món natural, tal com es pot veure en la fotografia Sense títol, 1928, de Franz Roth. Des de mitjan segle XIX, el sud d’Europa s’havia convertit en un enorme sanatori per als viatgers que acudien a curar-se de les seues malalties pulmonars. Un dels més famosos personatges que van fer aquest viatge va ser el fotògraf prussià Wilhelm von Gloeden (1856-1931), el qual va arribar –malalt de tuberculosi– a Taormina en 1878, un poble sicilià de caràcter quasi feudal al mig d’una naturalesa feroç, pròxim al volcà Etna i habitat per rústics llauradors. Allí, Gloeden va trobar un paradís a la seua mesura en el qual va intentar fer reviure l’antiguitat clàssica a través de les seues imatges. Així,


Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above