creue… per tant existisc 151 de juny de 2014, Fractalización de fronteras más allá de las metrópolis. Mapeando topografías y prácticas fronterizas emergentes, impartida per Sebastián Cobarrubias i Maribel Casas, com a part de les activitats programades en l’exposició Colonia Apócrifa: Imágenes de la colonialidad en España (2014)11. Ambdós són doctors en Antropologia i Geografia, respectivament, per la Universitat de Chapel Hill a Carolina del Nord, i especialistes en polítiques emigratòries, moviments socials i economia política de la globalització. En l’actualitat, la seua investigació estudia l’externalització de la frontera sud de la Unió Europea, i es centra en el cas d’Espanya i la seua relació amb El Marroc, així com amb els països de l’Àfrica occidental. Des de la promulgació de la política d’“Aprovació global a les migracions” en 2005, les actuacions de “gestió” i “seguretat” de fronteres s’han desplaçat a territoris allunyats dels límits estatals convencionals. El que, en termes oficials, es denomina la “dimensió exterior” de la política europea de fronteres, es tracta en realitat d’un procés d’estirada de fronteres, a manera d’una “fractalització” fronterera. D’aquesta manera, la Mediterrània ja ha deixat de ser la frontera natural perquè s’ha desplaçat al sud de Mauritània, Malià, Níger, Txad i Sudan, així els nostres turistes poden descansar tranquils i segurs perquè s’hi troben ben “protegits”. Durant la conferència, Cobarrubias i Casas van ensenyar tota una sèrie de mapes militants, i també cartografies realitzades per moviments socials, que apunten a la frontera i les seues transformacions, com a punt de partida per a entendre la realitat actual. D’entre totes les imatges n’hi va haver una que va captar especialment la meua atenció: es tractava d’una infografia
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above