els mediterranis: mirades enfrontades 123 del Mediterrani ens tiren cadàvers, que són només la punta de l’iceberg respecte als cadàvers que soterren. Per cada Aylan, la foto del qual commou l’opinió pública, són centenars els cossos de xiquets que jauen ocults en el sòl marí. El Mediterrani es converteix així en la frontera de mort, la més perillosa del planeta, un verdader lloc d’espant. El Mediterrani, frontera de mort, lloc d'espant L’impacte dels fets de violència en la frontera és innegable: sempre ho és quan hi ha un dany, sempre que hi ha patiment. Perquè la violència significa abans que res dany, en la mesura que la violència busca imposar o obtindre quelcom per la força. I el dany injustificat o desproporcionat és el mal que el Dret no pot, no ha d’acceptar. Aquesta idea es reforça encara més si acceptem la tesi d’alguns filòsofs del dret, com Ballesteros, que sostenen que en el cor de la utilitat del Dret es troba la seua condició de barrera contra la violència i la desigualtat: per això el Dret seria, idealment, “no-discriminació i no-violència”. Encara més, el nucli d’allò que el Dret ha de prohibir, segons la coneguda argumentació de J. S. Mill en el seu On Liberty, és el dany a tercer. Per això, la primera reflexió sobre aquesta <violència en les fronteres>, com aquella a la qual assistim quasi en directe a Lampedusa, Ceuta o Melilla, és que molts d’aquests actes pareixen coincidir amb el que considerem delicte, en la mesura que revelen usos desproporcionats de força, amenaces desproporcionades a
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above