98quan el mite engendra i'espant províncies àrabs otomanes, privilegiant els arcaismes i donant suport als sectors retardataris i immobilistes, més útils aquests per als seus objectius d’apropiació territorial de les províncies de l’Imperi Otomà. Les experiències constitucionals del segle XIX a les províncies àrabs de Tunis, Egipte o al mateix centre de l’Imperi amb les reformes turques van ser sabotejades per França i Anglaterra. Tampoc van dubtar a fomentar el conflicte confessional estenent la idea que el cristianisme era un vincle d’homogeneïtat cultural entre els cristians àrabs i els europeus, de manera que van col·locar els seus compatriotes musulmans a l’altra banda de la divisòria. En conseqüència, una interpretació selectiva de la història alçarà un altre mite excloent per a assentar el principi fundador del pensament europeu basat en una sola font original grecoromana. L’herència oriental i l’aportació del pensament musulmà (als qui es deuen el rescat del pensament hel·lenístic i la seua relectura, així com tota una aportació filosòfica racional i humanística) van ser excloses autoritàriament com a fonts del Renaixement i les Llums. Si bé més tard el pensament de la nova esquerra europea va elaborar la crítica radical contra la colonització, en tot el seu desenvolupament conceptual va posar en dubte la legitimitat dels mètodes utilitzats, però no el mite de ser el model de la modernització del món. L’etnocentrisme cultural europeu, basat en la idea que la modernització i el progrés no podien ser més que reproduccions mimètiques de l’experiència d’Europa/ Occident, estructurarà fins als nostres dies l’opinió pública, el discurs mediàtic i el magisteri intel·lectual en les nostres societats occidentals.
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above