Sota aquests paràmetres, també s’anirà configurant l’oposició entre la dona honesta, immaculada 28 i sense taca, i aquella la independència de la qual la desvincula de tota autoritat moral i la converteix en una ovella negra. En aquest sentit, és curiós comparar les fotografies d’Eva Perón que realitzaren dues fotògrafes estrangeres residents a Argentina: Annemarie Heinrich i Gisèle Freund. La primera ens dóna la imatge d’una joveníssima “Evita” de 21 anys d’edat, quan encara era una estrella aspirant de mirada alegre amb poses seductores39; un retrat que els enemics de Perón utilitzaren per a atacar-la, fent referència a la seua presumpta promiscuïtat sexual i falta de moral. La segona va fer una cinquantena de fotografies a Eva Perón quan era ja primera dama, i hi mostra els detalls del guarda-roba, les joies, objectes personals, etc., per a un reportatge publicat en la revista Life l’11 de desembre de 1950. Aquest material també va servir als seus detractors per a criticar el luxe amb què vivia l’anomenada “mare dels pobres”. Així, la ‘dona fatal’ de Heinrich quedava enfrontada a la ‘dona d’estat’ de Freund, a una dona desitjada i temuda alhora, a una dona que començava a ocupar l’espai públic del discurs, una parcel· la de poder fins aleshores reservada als hòmens i que ara es veia amenaçada. Aquesta dicotomia establida entre corporeïtat i saber la veiem plantejada en El segon sexe de Simone de Beauvoir, aparegut en 1949, mentre Stern feia les seues interpretacions sobre els somnis. En els treballs respectius, tant l’escriptora com l’artista tractaven en profunditat del tema dels límits de la llibertat de la dona, una llibertat condicionada per premisses i normes de caràcter patriarcal que ajudà a construir el concepte d’alteritat de la dona en la societat burgesa. En aquest sentit, Simone de Beauvoir es preguntava “¿Quins camins li estan oberts, a la dona? ¿Quins desemboquen en carrerons sense eixida? ¿Com trobar la independència dins de la dependència?”40 Paral·lelament, Stern formulava de forma gràfica aquest conflicte i ho feia representant una dona atrapada entre dues opcions: afirmar-se com a subjecte, refusant la complicitat amb l’home, o fugir de la llibertat i esdevindre un ésser passiu, alienat i perdut, en adaptar-se als avantatges que pot procurar-li l’aliança amb l’home. En el Somni núm. 38: Projectes (“Els somnis de parentiu”, Idilio núm. 32, 28/6/1949), Stern planteja la idea de l’excessiva dependència de la dona respecte a l’autoritat paterna, i en el Somni núm. 37: Sense títol (“Els somnis d’eleccions ineludibles”, Idilio núm. 27, 24/5/1949), la difícil situació a què s’enfronta en haver de triar entre els seus ideals –l’accés als quals se li impedeix de manera sistemàtica– i el camí que li correspon i 39 Rosano, Susana: Rostros y máscaras de Eva Perón: Imaginario populista y representación. Rosario, Beatriz Viterbo: «Ensayos críticos», 2006, p. 78. 40 Beauvoir, Simone de: El segundo sexo. Buenos Aires: Siglo Veinte, 1969, p. 12.
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above