la difusió de les seues imatges en revistes progressistes, la producció d’exposicions itinerants en clubs proletaris i locals populars, i el desenvolupament d’una línia editorial pròpia complementada amb seminaris i conferències. Al principi dels anys trenta la distribució comercial massiva de les càmeres de petit format com la Leica o l’Ermanox afavoririen la pràctica d’una fotografia cada vegada més democràtica, espontània i directa, que la Photo League convertiria en arma de denúncia i crònica de l’exclusió social. 13 4 L’esclat del crac borsari de Nova York el 1929 i la greu crisi econòmica i social que el va succeir, van fer anar-se’n en orris en poc de temps el somni de progrés de la dècada anterior. Les milionàries xifres de desempleats i l’aparició del fenomen dels desnonaments, la fam i l’emigració, van enfonsar per complet el miratge de benestar que hàbilment havia propagat el cinema de Hollywood i el món de la publicitat com a emblemes de l’estil de vida americà durant els anys vint. El sector agrari nord-americà va experimentar d’una manera especial els efectes del nou cicle econòmic, ja que a una situació prèvia de crisi endèmica provocada per l’excés estructural de producció i per l’alt endeutament dels grangers, s’afegia ara l’enfonsament de la demanda del consum de les ciutats i dels preus dels productes del camp com a conseqüència del crac financer. Entre 1931 i 1939, a més, la situació als estats de l’Oest Mitjà es va agreujar per culpa d’una prolongada sequera i per l’aparició del fenomen de les Dust Bowls, potents tempestes de pols que van arrasar les collites i van erosionar greument el sòl de les explotacions fins a fer-les improductives. Milers de petits llauradors es van veure abocats a la ruïna, a l’impagament de les seues hipoteques, als desnonaments de les seues terres i cases per part dels bancs, i a emprendre el dur camí de l’emigració a la cerca de millors oportunitats en les fèrtils terres de Califòrnia. John Steinbeck va ser, sens dubte, qui millor va reflectir l’abast d’aquesta tragèdia a través dels seus escrits. En un dels seus articles periodístics per al diari The San Francisco News, l’escriptor denunciaria amb aquestes duríssimes paraules les condicions de vida d’aquests nòmades, maltractats i vexats quan arribaven a la seua destinació: “Als emigrants els necessitem i els odiem. Quan arriben a un districte, topen amb aquesta antipatia atàvica del pobletà cap a l’estrany, el foraster, amb un odi que es repeteix des del principi de la història, des de l’aldea més primitiva fins a les nostres granges industrials. Als emigrants se’ls odia pels motius següents: perquè són bruts i ignorants, perquè porten malalties, perquè la seua presència en una població obliga a un increment dels efectius policials i
Cas d'Estudi. Fotografia documental als Estats Units. Anys trenta
To see the actual publication please follow the link above