Per al primer, va col·laborar amb els dissenys corresponents als mesos de gener, octubre i desembre, i ella va ser l’única que va firmar les planxes linogràfiques amb un anagrama, la resta de participants ho van fer amb els seus noms. Va utilit-zar com a base temàtica una sèrie de retrats fotogràfics d’hortolans que va trobar en un antic molí, situat a Castelló, propietat de la família Llorens. Es tractava d’unes plaques de vidre realitzades per un fotògraf ambulant que Paco Alberola va revelar per a l’ús de l’artista. En dos de les linografies apareixien inscripcions en llatí junt amb la imatge, cosa que aportava un sentit a la manera de Brecht al disseny. Com en el teatre èpic, la interrupció o intromissió d’elements estranys en el camp de l’escena representada convidava l’espectador a indagar per a desco-brir 28. La lletania completa era: Ure igne Sancti Spiritus renes nostros et cor nostrum, Domine… (Purifica, Senyor, amb el foc de l’Esperit Sant les nostres entranyes i el nostre cor…). 29. Informació remesa per Tomàs Llorens en adreça electrònica del 2/6/2006. 19 el seu significat. La inscripció Ure igne renes nostros28 apareixia el mes d’octubre. Era una frase de-purada procedent d’una oració que resaven els sacerdots a la sagristia, abans de revestir-se per a la missa, exactament mentres es lligaven el cíngol, símbol de cas-tedat, per a purificar tant el seu cos com el seu esperit. La simplificació utilitzada per Peters pareixia referenciar tan sols el que és físic, el que és material i podria traduir-se quasi literalment com “crema amb foc els nostres lloms”. Aquesta lletania entrava en ressonància amb la imatge fotogràfica original d’una mare, potser una viuda, amb els seus dos fills: una xiqueta de poca edat, i un xicot acabat d’ordenar sacerdot. Segons Tomàs Llorens, “frase i imatge evocaven la intensa repressió sexu-al que s’imposava a través de la religió als llauradors. Però també una certa fantasia ambivalent de la mare: d’una banda, un fill sacerdot era garantia d’estatus social, però, d’una altra, precipitava l’extinció de la descendència viril”.29 El mes de desembre l’expressió llatina divina prosperetes (prosperitat divina) es llegia junt amb una espècie d’escut nobiliari –vestigi de les estructures estamen-tals pròpies de l’Antic Règim– situat justament damunt del retrat de tres vells. Aquesta expressió formava part de l’oració recitada pels sacerdots quan iniciaven
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above