la Falange27–, Estampa Popular va decidir iniciar una nova estratègia de producció. Havia de trobar un mitjà eficient perquè les seues crítiques i ideologia pogueren arribar a un nombre més gran de persones. La linografia, la serigrafia i la litografia òfset els ho permetrien a costos molt baixos, ja que podrien distribuir-se per quios-cos, llibreries i botigues. Fins a 1966 els membres del grup produirien majoritària-ment cartells, postals i calendaris usant com a tècnica principal la linografia. Entre 1967 i 1968, passarien a utilitzar la litografia òfset i la serigrafia. Aquesta última era una tècnica fotomecànica en què es podia transferir fotografies o dissenys sense necessitat d’esculpir la imatge sobre la planxa, com era propi de la linografia, i aplicar color amb facilitat repetint el procediment de producció per cada una de les tintes. Ana Peters realitzaria tres linografies per al calendari d’Estampa Popular de València de 1966 i altres dos serigrafies per al de 1968. 27. Tomàs Llorens citat per Marín Viadel en op. cit., p. 149. La cita va ser extreta de Llorens, Tomàs: “Vanguardia y política en la dictadura franquista: Los años sesenta”. Publicat a Espanya. Vanguardia artística y realidad social, 1936-1976. Barcelona: Gustavo Gili, 1976, p. 162. 17 Pamflet per a l’exposició en el Saló d’Actes de la Prefectura Local de la Falange a Cullera, desembre 1964 Offset sobre paper, 24,7 x 17,7 cm. IVAM Institut Valencià d’Art Modern, Generalitat
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above