socials estructurals, sinó que pot penetrar com un factor actiu més en l’evolució d’aquestes condicions”.17 La qüestió de fons era com portar-ho a la pràctica, i Estampa Popular de Valèn-cia es va decidir per un “realisme intencional”,18 un terme que al meu entendre derivava dels principis bàsics desenvolupats pel teatre èpic de Berthold Brecht, de qui Tomàs Llorens va ser un gran defensor, i les teories del qual, naturalment, introduiria en el grup. Brecht va definir el realisme com una metodologia de lluita la base epistemològica de la qual havia d’emergir de la dialèctica, de la disposició de disparitats i de les seues relacions de conflicte. Aquesta era la recepta inqüesti-onable que ens conduiria a dominar la realitat. L’art havia de desmuntar i tornar a muntar la història per a mostrar el seu tenor polític,19 i els artistes havien de pren-dre partit. Trobem precisament en aquest punt el que distingia el naturalisme del realisme, aquesta càrrega ideològica que es podia llegir entre línies, que obligava l’espectador a assimilar el que es conta i a extraure les seues pròpies conclusions. Significava passar del testimoni a la militància i de la imputació a la implicació, justament el que distanciaria les intencions dels valencians de les de la resta d’in-tegrants 13 d’Estampa Popular. El Verfremdungseffekt, o efecte de distanciament de Brecht, va ser una eina uti-litzada per a allunyar l’espectador de la il·lusió estètica de la realitat instaurada per l’escenari del teatre naturalista. Algunes de les seues estratagemes van ser l’ús de l’anacronisme per la interrupció contínua de les escenes en què cors, nar-radors i comentaris de personatges abillats amb màscares –procedents del tea-tre antic oriental i medieval– aconseguien l’estranyesa del públic i el mantenien en un constant estat d’alerta. Així mateix, tal com va demostrar Brecht durant els seus anys d’exili, compilant informació procedent dels mitjans de comunicació en 17. Ibídem, p. 20. 18. Terme aparegut per primera vegada en el manifest de grup, full-catàleg de l’exposició que van celebrar a la Facultat de Medicina al desembre de 1964. 19. Didi-Huberman, Georges: Cuando las imágenes toman posición: El ojo de la historia, 1. Madrid: A. Machado Libros, 2008, p. 131.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above