concentrava més la seua atenció en la ruptura del moviment i en la relació entre les distintes accions. Les possibilitats derivades de la manipulació de la càmera de vídeo, incloent-hi angles estranys o la rotació de la imatge, van ser recursos que Nauman va utilitzar per a explorar els processos perceptius. Tant Nauman com els seus col·legues van utilitzar el vídeo en la manera en què els surrealistes van usar la fotografia en les primeres dècades del segle XX. Els surrealistes no sols van desenrotllar tècniques de caràcter abrasiu i destructor amb el suport sinó que van esmicolar la realitat i ens van acostar al detall dels seus fragments, provocant amb això la dissolució de fronteres i l’ambigüitat connotativa. El context parisenc i surrealista en què es movia Man Ray, l’obra del qual Nauman coneixeria a fons en una exposició retrospectiva celebrada en 1966 a Los Angeles County Museum, influiria notablement en Nauman, especialment en les seues rotacions axials, en les seues captures del moviment de la llum i en les translacions i girs dels seus artefactes mecànics. Coosje van Bruggen va dir que van ser les pel·lícules de Man Ray les que van fer conscient Nauman de les possibilitats conceptuals que es podien aconseguir a través de la manipulació de la càmera24. Entre 1923 i 1926, Man Ray va realitzar dos pel·lícules fonamentals: Le retour à la raison (Retorn a la raó), que es va presentar en l’última gran soirée del moviment dadaista, Le Coeur à Barbe (El cor barbut), celebrada en 6 de juliol de 1923 en el teatre Michel, i Emak Bakia (expressió basca que significa deixa’m en pau), que es va rodar en 1926 prop de Biarritz. Ambdós van mostrar no sols les tècniques pròpies de la fotografia de Man Ray com ara rayogrames, exposició doble i enfocament suau i ambigu, sinó que van immortalitzar moviments mecànics, rotació de plans i artefactes, i fotos estranyes d’objectes quotidians que els feien paréixer absurds i inútils. Amb tot això, els surrealistes van perseguir “una alienació mental per mitjà d’una premeditada dislocació dels sentits mentres que l’obra de Nauman, per es- 24. Bruggen, op. cit., pàg. 43. 22
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above