paréixer professional, introduir un ritme com a element de mesurament i presentar 12 canvis quasi imperceptibles en l’acció que feien preguntar-se si el temps realment passava. La mateixa Monk, parlant de les performances dels anys seixanta, diria que els artistes visuals van desenrotllar les seues obres amb mitjans i tècniques artístiques en què el temps no tenia cabuda i que, no obstant això, ella, que procedia del món de la música, pensava en el temps com un mitjà escultòric, fluid, que podia ser estés, reconduït o interromput14. De fet, una de les seues majors preocupacions va ser la noció de simultaneïtat i com aconseguir que la seua audiència l’experimentara. En este sentit, Nauman va treballar amb la idea de fer present l’invisible, emulant la concepció de John Cage sobre el soroll i el silenci, sobre partitures sense anotacions, amb lapses de temps buits i al mateix temps plens de sons procedents de l’ambient. Sobre la naturalesa del silenci, Cage va comentar: “He escrit una peça anomenada 4’33”, que no té sons de la meua pròpia creació, i Robert Rauschenberg ha fet pintures que no tenen imatges –són simples lones, lones blanques, sense imatges– i Nam June Paik, el compositor coreà, ha fet una pel·lícula d’una hora de duració que no té imatges. … Les pintures de Rauschenberg … es convertixen en aeroports per a les partícules de pols i les ombres que estan en l’ambient. La meua peça, 4’33”, es transforma durant la performance en els sons de l’ambient. … En el cas de la pel·lícula de Nam June Paik, el que veus és la pols atrapada per la pel·lícula”15. Nauman faria el mateix exercici en peces com Stamping in the Studio, 1968, on el so rítmic de les seues xafades, de la seua activitat, invadien una escena buida de la seua presència, i ens obligava a imaginar el que succeïa en un angle de visió cec per a la càmera. És a dir, un problema bàsic de so, una estructura rítmica, ens conscienciava de la presència de l’artista i del desenrotllament de la seua activitat. 14. “Meredith Monk in conversation with Deborah Jowitt”. Publicat en Vergne, Philippe, Engberg, Siri, i Jones, Kellie. Art performs life: Merce Cunningham, Meredith Monk, Bill Jones. Walker Art Center, juny 28 - setembre 20, 1998. Minneapolis: Walker Art Center, 1998, pàg. 70. 15. Cage, John, “On Nam June Paik’s Zen for film (1962-64) (1968)”. Publicat en John Cage, writer: previously uncollected pieces. Seleccionat i introduït per Richard Kostelanetz. Nova York: Limelight Editions, 1993, pàg. 109.
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above